El nou feudalisme

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 18 de setembre de 2006:













TRIBUNA

El nou feudalisme


ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

L´Estat, nascut com a racionalització de la convivència pública, és un "invent" que es conforma durant l´edat moderna i que es consolida durant l´edat contemporània. La creació d´un instrument racional de coexistència humana ha estat un dels grans passos que ha fet l´home en el món de l´organització política. Amb l´Estat, les arbitrarietats havien de desaparèixer, l´home ja no hauria de dependre de la lliure voluntat i els desitjos del seu senyor feudal romanent sotmès a unes regles estrictes: les regles del Dret. Així, la seguretat jurídica és el primer gran element sobre el qual es va construir l´estat contemporani, el model productiu capitalista i la democràcia liberal burgesa.

El concepte d´Estat ha anat mutant al llarg del temps, això és evident, però sempre i en tot cas ha quedat en el si de l´organització estatal una reminiscència del passat feudal. Així, a l´Estat i a l´organització política del segle XXI encara hi perduren models, actituds i comportaments propis de la submissió feudal. El pacte de submissió, el foedus, de vegades és subtil, d´altres, explícit. Així, se sap que per no rebre les hostilitats del poder és necessari no estar-hi enemistat; i per obtenir-ne els favors, tampoc. Resulta curiós que tendeixin a coincidir les persones properes al poder amb aquelles que tenen més rellevància social i es veuen beneficiades pels negocis públics. Així, per exemple, en el món de l´esport professional hi coincideixen de manera recurrent l´esfera dels negocis i la de la política. Les llotges dels estadis de primera divisió aglutinen cada diumenge constructors i polítics, els que venen pisos i els que autoritzen que se´n construeixin, una combinació que, d´inici, resulta com a mínim curiosa. La separació entre un àmbit i l´altre és dificultosa, i més quan, en el fons, ambdós es necessiten. Així, el panem et circenses que ofereix "el sentiment" esportiu sol anar molt bé als discursos patriòtics i/o localistes de més d´un polític. Una mà renta l´altra, i les dues la cara.

Tant de bo les relacions personals, les submissions i els pactes negocials i de mútua protecció fossin exclusius del món de les altes esferes del diner. El món del treball pateix, en ple segle XXI, un renaixement del feudalisme. El feudalisme a l´empresa capitalista és una pràctica generalitzada i subtil. D´aquesta forma, els ideals igualitaris i democratitzadors del món del treball que varen marcar els somnis dels treballadors europeus del segle XX queden com a records del passat. Avui dia, la gran eina de submissió del treballador no és la repressió política institucionalitzada, ni la persecució pública per les seves idees, ni la prohibició de la llibertat sindical, ni la coartació de la llibertat d´expressió dels obrers amb codis disciplinaris, sinó que, al segle XXI, el treballador és perseguit per una guillotina que té de manera perenne sobre el seu cap: l´acomiadament i l´atur. El poder dels senyors feudals de l´empresa es manifesta, en l´època de la inestabilitat laboral i la precarització, amb un sol fet: la no renovació contractual o la resolució unilateral del contracte de treball. Així, les regles no escrites romanen clares: o la submissió al poder empresarial, acatant com a serfs de la gleva les arbitrarietats del poderós, o el camí cap a l´oficina d´ocupació. Un treballador amb contracte temporal és un treballador submís, i al poder li van bé els submisos. Si afegim a la precarització laboral altres dades, com poden ser les baixes taxes de sindicació que existeixen, de cada vegada més, al món capitalista, el panorama és decebedor per a la classe treballadora i encoratjador per a la patronal. A l´edat mitjana, una part dels treballadors, almenys, tenien la cobertura corporativa dels gremis. Avui dia, ni això.

Combatre el feudalisme industrial hauria de ser un compromís dels poders públics, però malauradament no és així. Les darreres reformes laborals rebaixen les indemnitzacions per acomiadament; les empreses de treball temporal continuen amb la seva activitat sense que se senti cap veu governamental que demani que es reformin o es clausurin; i el contracte laboral per a tota la vida sembla un nostàlgic record del passat. Així, i vist el panorama polític actual, sembla que la submissió feudal serà una característica definitòria del món del treball del segle XXI. I que ningú oblidi que un treballador esclau no pot arribar mai a ser un ciutadà plenament lliure.



Antoni Bennàssar Moyà és professor de Dret Constitucional de la UIB.