Por globalitzada i retallada de llibertats

Article publicat el divendres dia 30 de setembre de 2005 al Diario de Mallorca,pàgina 48:

TRIBUNA

Por globalitzada i retallada de llibertats

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

Com bé assenyala Thomas Hobbes, l´ésser humà cerca, per pròpia naturalesa, la seguretat. No obstant això, si hom analitza l´evolució de la humanitat, s´adona que, justament, la història de l´home està caracteritzada per un cúmul de perills que envolten la seva existència. Així, guerres, epidèmies o catàstrofes naturals podien canviar, en un espai de temps breu, l´existència d´una persona. Aquesta inseguretat ha tingut, en la història del pensament polític, i en les religions, un pes important. La utilització de la por com a instrument de dominació política i de manipulació de les masses ha estat una constant. D´aquesta forma, els dirigents polítics han tendit a emprar les pors de l´home, de manera maquiavèl·lica, per a la consecució de les seves finalitats.
Si fem una ullada cap enrere, veurem com en els dos darrers segles hi ha hagut un temor que s´ha emprat com a instrument de manipulació de les masses: el conflicte social. Així, des de l´aparició del moviment obrer, els poders estatals mostraren com un fantasma el perill que suposava l´intent de transformació social radical que propugnaven les ideologies revolucionàries. S´entrà en una dinàmica d´accions i repressions que perduraren fins a la revolució soviètica de 1917. A partir d´aleshores, l´assumpció per part del partit bolxevic del control d´un Estat de mida continental com Rússia provocà que es generàs una dinàmica de por en el món capitalista. D´aquesta forma, el fantasma comunista fou explotant com un instrument de repressió a tots els nivells. Qualsevol activitat organitzada d´oposició política provinent de l´esquerra política fou titllada de comunista, i darrere qualsevol moviment obrer de masses es veia sempre l´ombra del PCUS i la III Internacional. El punt culminant de la repressió ideològica fonamentada en la por creada al comunisme fou el procés conegut com "caça de bruixes", duta a terme als Estats Units pel senador republicà McCarthy i el "comitè d´activitats antiamericanes". Així, en definitiva, podem afirmar que la por de l´imperi roig inspirà bona part de la política estatal occidental durant la segona meitat del segle XX.
El 9 de novembre de 1989 queia el mur de Berlín. Amb aquest símbol, desapareixien el teló d´acer i la gran por que havia caracteritzat la política internacional fins aleshores. Aquesta por fou substituïda, després de més d´una dècada d´incertesa, per un nou temor. L´11 de setembre de 2001 les torres bessones de Nova York queien. Els Estats Units, la gran potència mundial, havien sofert l´atac terrorista més important de tota la seva història. Amb aquest atemptat s´iniciava una nova etapa de por, una por, al contrari que altre temps, definida pel seu caràcter difús.

La por al terrorisme internacional és una por globalitzada. Els atemptats es poden produir en qualsevol temps i lloc. D´aquesta forma, tant és possible un atemptat contra l´ambaixada dels Estats Units al Pakistan com l´enderrocament d´un gratacels o la posada de bombes en trens ocupats per obrers que se´n van el matí cap a la feina. Aquesta por difusa, sense un referent clar amb nom i cognoms, l´empren els Estats com a instrument de retallada de drets i llibertats. Els dos grans països que veieren néixer els principis de l´Estat de Dret, Anglaterra i els Estats Units, han crear una legislació que, fonamentant-se en la por al terrorisme globalitzat, ha permès la legalització d´una situació de violació continuada dels drets fonamentals de la persona. Als Estats Units són exemples paradigmàtics d´aquesta nova situació normes com la USA Patriot Act o la Domestic Security Enhancement Act. Les escoltes telefòniques generalitzades, les bases de dades d´ADN de sospitosos, la confiscació de béns, o la detenció continuada sense intervenció judicial, són alguns exemples del que suposen aquestes normes.

La gran qüestió que ens hem de plantejar la ciutadania occidental davant l´aparició de mesures restrictives que fan desaparèixer els drets bàsics de la ciutadania, en suposada resposta a una por difusa al terrorisme internacional, és la següent: està justificada la retallada de llibertats per la necessitat d´una suposada seguretat més gran? Aquesta qüestió es respondrà d´una manera o una altra segons la ideologia, més o menys garantista, de cadascú. Jo, per part meva, crec que qualsevol retallada de llibertats públiques és potencialment perillosa i representa una passa enrere en un procés que ha suposat segles de lluites, esforços i sofriments. I que en cap cas no arribi un moment en el qual, per influència de tercers, els ciutadans tinguem por de ser lliures.

Antoni Bennàssar Moyà és professor de Dret Constitucional de la UIB.