Globalització, matrimoni i model de família

Article publicat el dia 20 d'agost de 2005 al Diario de Mallorca, pàgina 44:

TRIBUNA

Globalització, matrimoni i model de família

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

La família s´ha convertit, durant els darrers anys, en un punt central del debat polític. Els profunds canvis de tot tipus que ha viscut el món occidental han provocat una transformació de la idea que s´havia tingut fins aleshores de família. En aquesta línia, destacaria dos elements com a essencials per comprendre la metamorfosi familiar. En primer lloc, l´emancipació de la dona, unida a la seva incorporació en massa al mercat de treball, la qual cosa modificà, ja des del final de la II Guerra Mundial, el model patriarcal que havia caracteritzat la societat fins aleshores. En segon lloc, el fet que, durant els darrers anys, l´eclosió generalitzada del model productiu capitalista ha incidit, de manera profunda, en l´estructura familiar. L´hedonisme, el mercantilisme i el consumisme irracional han modificat l´escala de valors del conjunt de la societat. A més, la denominada globalització econòmica ha suposat l´expansió dels valors culturals i familiars nord-americans al nivell planetari. Uns valors, no cal dir-ho, força diferents dels mediterranis i llatins.
La família té múltiples dimensions en funció de l´òptica des de la qual l´enfoquem. En primer terme, la família és el nucli bàsic que conforma la societat. A més, la família esdevé, mitjançant la tasca de socialització dels fills, el nucli de valors morals de què es dota una determinada col·lectivitat humana. En aquest sentit, la societat civil serà el resultat de sumar els elements ètics comuns sorgits, a manera de mínim comú denominador, del conjunt heterogeni de famílies que la conformen. Històricament, la família era expressió clara d´un determinat model generalitzat de convivència: el matrimoni. Per tant, la següent passa és formular-nos una pregunta ara molt de moda: Què és el matrimoni? La institució matrimonial té, des d´una perspectiva jurídica, una doble dimensió. D´una banda, el matrimoni implica la regulació d´una convivència duradora (altra hora perpètua) entre dues persones amb una dimensió essencialment procreadora. D´una altra, el matrimoni és un contracte, un acord de voluntats, amb efectes patrimonials. En aquest sentit, les conseqüències econòmiques de la convivència conjugal esdevenen, cada vegada més, un element d´unió o de desunió de molts matrimonis. Així, i a manera de comentari cínic, es diu que el que manté units els matrimonis a Espanya no és el codi civil sinó la llei hipotecària.

La gran discussió que s´ha d´afrontar des del món del Dret, en relació amb la nova regulació del matrimoni i del model de família, es pot concretar en els següents interrogants: quin paper ha de tenir l´Estat davant el concepte de família?, ha de ser una actitud activa o passiva?, hi ha d´haver "un" determinat model familiar adoptat per l´Estat com a propi, o s´ha de donar acollida jurídica a l´heterogeneïtat de models que pugui voler configurar individualment la ciutadania? En la resolució d´aquestes qüestions hi ha la base per entendre els canvis en matèria de regulació familiar que s´estan vivint tant a l´Estat espanyol com al conjunt de la societat occidental i poder-hi respondre. Això no obstant, hem d´advertir que la resposta a aquest dilema no és senzilla, ja que, com s´ha dit anteriorment, la regulació jurídica del model de família no tan sols té connotacions ètiques o religioses, sinó que també en té de força importants en terrenys com l´econòmic, el social i el polític.

Antoni Bennàssar Moyà és professor de Dret Constitucional de la UIB.