Sempre dic que, d'adolescent, me va impressionar (i marcar) la profunditat de pensament de quatre grans pensadors que vaig tenir l'oportunitat de poder escoltar a àmbits diferents: foren Xabier Arzallus; Xosé Manuel Beiras; Josep Melià (pare) i Julio Anguita.
Comparar el seu discurs intel·lectual amb el baix nivell del panorama polític actual, és ridícul. Tot i que tenien ideologies molt diferents, els quatre tenien en comú que no les havien regalat els títols universitaris a les universitats del règim per tenir carnets dels partits monàrquics, i això es notava només començar a escoltar-los. Eren, i dos d'ells encara són, gent culta, formada i amb una sòlida base ideològica. Tres virtuts que a dia d'avui no trob a cap polític de primera línia. I, tal volta, l'únic polític actual que em recorda un poc intel·lectualment a ells en quant a la profunditat del seu discurs, està (i no és casualitat) a dia d'avui empresonat per les seves idees: Oriol Junqueras.
Hem perdut aquesta setmana a Arzallus. Descansi en pau. D'ell recordo una frase, quan li demanaren en una ocasió què opinava dels atacs que rebia Euskadi per part del govern de José María Aznar. Ell va contestar: "Las dos personas que más han hecho por el nacionalismo vasco són Sabino Arana y Francisco Franco". Genialment, Arzallus resumia amb una frase política la tercera llei de Newton: a tota acció li correspon una reacció d'igual força i en sentit contrari. Ara que vénen temps difícils recordem que hem de fer de la necessitat virtut, i que els atacs ens han de servir per fer-nos tornar forts i units, quelcom va passar durant el franquisme, per renéixer de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada