Avui Matías Vallés retrata, al Diario de Mallorca, la conversió de Mallorca en un parc temàtic gegant. Els mallorquins convertits en pepes de fira, una foto que és tota una metàfora d'un País.
Fa un any i mig vaig anar, després de més d'un lustre sense trepitjar-lo, un dimecres al mercat de Sineu, el més antic de l'illa. No era temporada alta i hi vaig haver d'anar per força ja que havia de recollir urgent uns papers signats d'uns clients. Al marge de la degradació i saturació general del mercat, me vaig trobar amb una escena dantesca a les escales del fossar. Hi havia dues al·lotes joves, argentines per l'accent, disfressades de pageses, que venien bunyols (davall un sol primaveral de justícia) i cobraven un euro per deixar-se fer un selfie amb els turistes. Vaig recordar tot d'una quan era nin i anava al mercat de Sineu i m'encantava escoltar el català profund de la gent major al mercat; veure com els mercaders i els pastors feien "barrines" i se'n duen "partides" de "xots d'armador"; comentaven els preus; com havia anat "s'anyada"; quantes "garbes" havien sortit de palla i garba d'avena; i els xius-xius versaven sobre quines finques quedarien lliures per conrar "arribat Sant Miquel"; com s'entendrien amb els "senyors" i si hi havia hagut canvi de "majoral" a les diferents "possessions" de la conrada. Tot plegat anava perfumat per l'aroma dels remolcs plens de meló eriçó fet en secà que arribaven directe de les finques. Ara, tot plegat, és un amarg melangiós record del passat i ens toca viure, com a vulgars actors, a un "Mallorca Thematic Park" per a què multinacionals, polítics i vividors de la resta de l'Estat se'ns duguin les divises d'aquesta espoliada colònia mediterrània.
Fa un any i mig vaig anar, després de més d'un lustre sense trepitjar-lo, un dimecres al mercat de Sineu, el més antic de l'illa. No era temporada alta i hi vaig haver d'anar per força ja que havia de recollir urgent uns papers signats d'uns clients. Al marge de la degradació i saturació general del mercat, me vaig trobar amb una escena dantesca a les escales del fossar. Hi havia dues al·lotes joves, argentines per l'accent, disfressades de pageses, que venien bunyols (davall un sol primaveral de justícia) i cobraven un euro per deixar-se fer un selfie amb els turistes. Vaig recordar tot d'una quan era nin i anava al mercat de Sineu i m'encantava escoltar el català profund de la gent major al mercat; veure com els mercaders i els pastors feien "barrines" i se'n duen "partides" de "xots d'armador"; comentaven els preus; com havia anat "s'anyada"; quantes "garbes" havien sortit de palla i garba d'avena; i els xius-xius versaven sobre quines finques quedarien lliures per conrar "arribat Sant Miquel"; com s'entendrien amb els "senyors" i si hi havia hagut canvi de "majoral" a les diferents "possessions" de la conrada. Tot plegat anava perfumat per l'aroma dels remolcs plens de meló eriçó fet en secà que arribaven directe de les finques. Ara, tot plegat, és un amarg melangiós record del passat i ens toca viure, com a vulgars actors, a un "Mallorca Thematic Park" per a què multinacionals, polítics i vividors de la resta de l'Estat se'ns duguin les divises d'aquesta espoliada colònia mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada