Fórem molts els que creguérem en que la revolució podia venir de la creació d'una nova esquerra assembleària espanyola que acabàs la transició i dugués una autèntica democràcia a l'Estat espanyol. Ens enganaren, i l'invent es va convertir en una organització vertical estalinista basada en el nepotisme acabant esdevenint, enlloc d'instrument de canvi, en crossa del sistema. Curiosament, l'autèntica revolució i el qüestionament del règim del '78 l'ha generat la dreta catalana, passant-se al bàndols dels demòcrates (pels motius que siguin) i defensant la República catalana front a la monarquia espanyola. El pas de CiU al bàndol republicà ha fet tombar la balança sociològica i capgirar la realitat política a tot l'Estat. La revolució democràtica a Catalunya ha deixat en evidència el règim cleptòman del '78 i han reaccionat les forces monàrquiques de la única manera que saben: amb la força i la repressió armada. Com a mínim, hem d'agrair l'aclariment dels posicionaments, i ja sabem que hi ha dos bàndols: el dels demòcrates republicans; i el del partit únic monàrquic (PP-PSOE-Cs) que són els que coordinen la repressió. No sé que passarà, però ha quedat clar que, els darrers '40 anys de restauració monàrquica, han estat una autèntica farsa i que, el franquisme sociològic i polític, no ha deixat mai de governar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada