Amb el Diumenge de Resurrecció acaba la Setmana Santa, i, amb ella, una beateria que es propaga, que amaga des de la meva perspectiva idolatria, i que jo personalment detest. Des de la meva visió de la transcendència, la religiositat s'ha de separar del poder polític i s'ha de viure individualment, en l'àmbit privat, i sense cap necessitat d'ostentació pública farisea. Per tot plegat, m'agrada sempre recordar, per aquestes dates, el meravellós poema d'Antonio Machado que es podria aplicar a més d'un confrare.
"Gran pagano,
se hizo hermano
de una santa cofradía;
el Jueves Santo salía,
llevando un cirio en la mano
—¡aquel trueno!—,
vestido de nazareno".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada