Donald Trump ja és president dels Estats Units. Els comentaris són fàcils, però els anàlisis difícils. Què és el què ha dut a què un milionari excèntric, masclista, xenòfob i incult hagi estat votat en massa pels ciutadans dels Estats Units? Crec que hem de fer, des de l'esquerra, un anàlisi profund i veure què ha fallat per a què Sanders no arribés a la fase final carrera presidencial o perquè els USA hagin virat em massa i de cop de cap el proteccionisme econòmic, l'imperialisme en política exterior i la xenofòbia en política interior. Les respostes, jo, com a mínim no les tenc. Ah, i que ningú s'engati donant lliçons morals: Mariano Rajoy és president del Govern; Pedro Sánchez és un cadàver polític; i l'espectacle que veim a diari al Parlament de les Illes Balears és dantesc. Per tant, no som ningú per donar lliçons als nord-americans. I preparau-vos que aviat no tinguem aviat un Trump a la Moncloa o al Consolat. "Podem" (Yes, we can!), abans, era un verb d'esperança, però, amb el que estic veient darrerament, pens que en política, vist el que està passant, sempre "podem" anar a pitjor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada