De tant en tant surten imbècils que, des de la ignorància i sobre tòpics preconcebuts, critiquen i insulten a l'advocacia i als que l'exercim: els advocats. A mi, lumpen illetrat, m'ha arribat a acusar de ser "casta" pel fet d'exercir l'advocacia.
Tal dia com avui es compleixen 40 anys de l'assassinat més important de la transició, i es va cometre contra el despatx d'advocats laboralistes que dirigia l'avui batlessa de Madrid, Manuela Carmena. Moriren en aquell atemptat els advocats Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sahuquillo Pérez del Arco; l'estudiant de dret Serafín Holgado de Antonio; i l'administratiu del despatx, Angel Rodríguez Leal. Van resultar greument ferits Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz Huertas, Luis Ramos Pardo i Dolores González Ruiz, que, embarassada, va perdre a causa de les ferides el fill que esperava. Tots ells donaren la seva vida, i foren vilment assassinats per l'extrema dreta, degut a la seva condició d'advocats i de comunistes. El seu delicte? haver defensat com a advocats els drets dels treballadors davant Magistratura de Treball. Que quedi ben clar que sense advocacia no hi ha democràcia ni estat de Dret. I l'extrema dreta ho sabia, i ho sap encara a dia d'avui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada