A la molt recomanable exposició del Caixafòrum de Palma sobre Baltasar Pòrcel s'hi poden veure els llibres rojos de Mao que va portar de Xina el gran escriptor andritxol en un dels seus viatges. Contemplant-los he pogut pensar en la desgràcia que ha estat sempre per mi el maoisme. I el més preocupant és que la gran majoria de maoistes ideològics amb els que m'he trobat, tenien tan gran menyspreu per la cultura i els intel·lectuals que, fruit del seu caràcter illetrat, no sabien ni qui era en Mao. I això és el pitjor que et pot passar: trobar-te amb maoistes hereus de la ideologia de la "revolució cultural" que ni saben que va existir un tal Mao que emparava en certa manera en els seus escrits i praxis política la seva visió del món i el seu odi a la gent formada. Aquests són els més perillosos, ja que acudeixen a la solució fàcil de qualificar de "casta" a tot aquell que hagi passat per una universitat. D'aquí a la "revolució cultural" i els camps d'reeducació n'hi ha un pas. El socialisme no es pot construir només des de la intel·lectualitat, però no es pot construir sense intel·lectuals.
PD: He escoltat en ocasions a algun d'aquests "maoistes" emprar la paraula "intel·lectual", inclús contra mi, com si fos un insult. Només aquest gest, ja denota l'estúpid de la seva ideologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada