L'any 2006, ara fa 10 anys, vaig denunciar des del sindicalisme universitari (era membre del comité d'empresa per l'STEI Ensenyament Públic a la UIB), les irregularitats en el procés d'acreditacions de professorat universitari, i com generava situacions d'injustícia i nepotisme manifest. Aquella denúncia em va costar la meva carrera docent i investigadora a la Universitat Pública. Els executors de la meva expulsió foren un parell de cretins que, ja aleshores, es passejaven (i ho continuen fent) amb carnets a la boca que duen el títol de "socialista" o "ecosobiranista" a les seves sigles. Uns carnets que els han dut, quan governen els seus respectius partits, a càrrecs institucionals i prebendes públiques. La "casta" més hipòcrita que m'he trobat al llarg de la meva vida professional, us ho puc assegurar, ha estat a la universitat pública. I el cinisme més vergonyant, també. El primer que se'm va ensenyar només arribar a la unversitat com a doctorand fou allò que, amb l'antiga LRU (Ley de Reforma Universitaria), "Catedrático es quien de cinco votos tiene tres". Simplement si sumaves 3 vots dels 5 catedràtics que conformaven el tribunal, ja tenies assegurada la titularitat universitària i/o la càtedra. La teva universitat proposava 2 candidats del tribunal, i el que necessitaves era que, com a mínim un tercer, fos de la teva "escola", és a dir de la mateixa "hermandad", "màfia", o "grupo de amiguetes catedráticos" i que, per tant, et votàs. Allò va dur a què molts fossin amb 30 anys catedràtics, sense gairebé més mèrit que tenir a un bon "padrí" acadèmic que les havia impulsat i avalat. Ràpidament es crearen "escoles" afins als dos grans partits: PP i PSOE, i es va institucionalitzar l'accés a les places universitàries per cooptació. La LOU (Ley Orgánica de Universidades) impulsada pel Partido Popular i avalada pel PSOE va substituir aquells tribunals per unes comissions, d'acreditació i habilitació, tant, o més obscures, que els processos de selecció per tribunal de la LRU. El resultat és el que és, i, tanta de sort que, de tant en tant, surt qualque article, com el que us penj, en el que es continua denunciant, quelcom vaig fer jo fa 10 anys, la màfia que és l'accés a la carrera universitària. Mentre, la "casta" universitària està consolidada, cobrant cada mes, donant alguns d'ells lliçons de suposat progressisme de carnet, i arruïnant carreres acadèmiques i trajectòries docents. El dia que facem la revolució, hem de començar, sens dubte, per la universitat... i, que a ningú se li oblidi, que la UIB, me la conec profundament i me cau ben aprop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada