Ni 3 ni 4

Mir des de la barrera, seguint-les pels diaris, les negociacions de la "confluència" de MES i PODEM a les Illes Balears. En primer lloc, he de dir que sóc un fer-me partidari de la denominada "unitat popular". Un concepte, el de "unitat popular", que parteix del mític moviment que, des de l'any 1969, impulsà al meu admirat Salvador Allende a la presidència de Xile. En aquesta ocasió, les negociacions que estic vent tenen molt poc de "unitat popular". És més, m'atreviria a dir clarament, que el propi concepte "comissió negociadora" i "unitat popular" conformen un oxímoron. La unitat popular es conforma des de les bases, i no es fa al despatxos. És trist veure que les "confluències" parteixen de reunions a despatxos allà a on es disputa si un partit ha de tenir el lloc 3 o 4 de la llista. Una autèntica coalició d'unitat popular hauria de partir de les bases, del poble, i en una assemblea unitària s'haurien d'elegir en primàries obertes, transparents i netes a TOTS els candidats que vagin a llistes, sense quotes de partit, acceptant de forma democràtica tots els integrants el resultat de l'opció majoritària, fos quina fos. El mateix s'hauria de fer amb el programa polític. Negociar per part de partits com repartir-se els llocs de la candidatura entre membres que no han estat elegit pel cos electoral específicament per aquestes eleccions, i com a representants d'un nou subjecte polític, és un pacte propi de la clàssica (alguns dirien "vella") política de tota la vida. El més curiós és que els equips negociadors estan sotmesos a documents polítics aprovats (uns a Santa Maria del Camí crec recordar, i els altres a Vistalegre), allà a on es diu que qualsevol llista electoral que es presenti a unes eleccions ha de ser elegida íntegrament per un procediment de primàries obertes a tota la ciutadania. M'agradaria que enlloc de tantes discussions fratricides, i titulars de diaris que ens fan mal a tots, s'haguessin aplicat els textos polítics i tots els llocs de la llista, des de el primer fins al darrer, haguessin pogut esser elegits per tots els ciutadans entre els candidats que lliurement s'haguessin presentat. Tot el que no sigui això, no són discussions entre tresos i quatres, sinó vuits i nous, i cartes que no lliguen...