Resiliència emocional

La moderna psicologia emocional, a la vella màxima de Nietzsche de què allò que no et mata t’acaba fent més fort, li diu “principi de resiliència”. Llegint al Diari ARA l’interessant reportatge d’aquest cap de setmana sobre la nova psicologia me n’he adonat que, definitivament, a més de ser un “resistent”, i, com no, també un "dissident" vocacional, m’he acabat convertint en un “resilient”… i ben orgullós que n’estic de ser-ho!

Comissió antiviolència

He començat avui el dia publicant al facebook sobre un possible cas de xenofòbia a la política, i l'he acabat amenaçat per twitter pel fet d'haver denunciat a la Policia i a la Comissió Antiviolència del Ministeri del Interior els insults racistes contra l'ex- jugador de l'Atlètic Balears, i actual jugador del Córdoba, Florín Andone. He estat durant més de 10 anys advocat i directiu de l'Atlètic Balears, i si una cosa he tingut clara és que l'esport ha de servir per unir, mai per generar enfrontaments ni, molt manco, violència. Davant la intolerància, hom no es pot quedar hom aturat, ja que de fer-ho, et converteixes en col·laborador tàcit dels que violen la norma. Ara la feina està feta, i només queda clamar que es faci justícia per part de les autoritats administratives. I en quant a les amenaces i insults varis en contra de la meva persona, també estan comunicades a la policia, veurem que passa amb elles. Tenim massa morts ja vinculats a la violència relacionada amb el futbol: el primer destacat fou, en democràcia, Aitor Zabaleta, seguidor de la Real Sociedad; i, el darrer, Francisco Javier Romero, seguidor del Deportivo de la Coruña. Que l'esport generi il·lusió, i mai por!

A la coa en tot

Estam per davall de l’Estat en tot, inclòs el nombre de professionals sanitaris. Tenim 4,7 metges per cada mil habitants, mentre que la mitja espanyola és 5,3. Comparar és odiós, perquè els habitants de Madrid gaudeixen de 6,52 metges per cada habitant. A més, durant el darrer any, 130 metges se n'han anat de les Illes a fer feina a altres bandes de l'Estat. Si tenim en compte la població flotant que tenim a les Illes, derivada del turisme, la situació és, fins i tot, més dramàtica. Les causes de la fuita, o no arribada, dels professional sanitaris? Supòs que són múltiples: el fet de no haver tingut fins ara facultat de medicina; el fet de què, pels motius que sigui, no hem pogut fidelitzar els MIR que hem format; el fet que som una comunitat allà a on és car viure i els sous dels funcionaris són els mateixos que a Cáceres o Pontevedra; el fet de ser Illes i estar aïllades geogràficament; i, per, damunt de tot, el fet de no tenir recursos econòmics, fruit de l’espoli fiscal que patim, per tenir uns serveis socials bàsics (entre ells la salut) que estiguin d’acord amb la riquesa que generam territorialment. S’ha de revertir aquesta tendència i trencar la dinàmica obertament colonial que patim, i, en aquest aspecte, ens hi va la nostra salut.

Colonialisme

Les nostres dones tenen la mateixa dignitat que les alemanyes, i el que no farien allà no les ho podem tolerar que ho facin aquí. No es pot admetre que es dibuixi a les dones per part de ningú com una banda d’indígenes prostituïdes davant els doblers teutons. Esper que fiscalia actuï davant aquesta ofensiva campanya publicitària que és tan colonialista, com masclista. El més trist és que la denúncia hagi hagut de partir de la societat civil i no del govern de Rajoy, o dels diferents instituts de la dona autonòmics. 

Glosa de confluència

Vist que aquesta precampanya electoral ha començat amb gloses de Xurí i Miquel Àngel Llauger, he volgut fer la meva modesta contribució, en forma glosada, al picat que han dut els dos... 

Arribada l’hora d’anar a votar 

ha escoltat a un glosador vitalista 

acusant de deriva espanyolista 

a la confluència balear 

Això m’ha dut a recordar 

un altre projecte que es deia “sobiranista" 

l’honrada UM n’era la protagonista 

d'una UNITAT que va fracassar 

Es va acabar de cop el piular 

de la dreta regionalista

quan amb un BLOC vitalista 

vàrem liquidar a Matas i a Munar 

Una nova plataforma sobiranista 

ha tornat per criticar 

la unió de l’esquerra balear 

en clau frontpopulista 

Un front popular com cal 

unint l’esquerra alternativa 

pot rompre la deriva

d’ostracisme nacional

El primer diputat pot arribar 

sent inici d’un verger sobiranista 

tenyit de justícia socialista 

gràcies a la confluència balear

SOM-PODEM?

Veig que s'ha cridat a la militància per votar la integració de SOM Palma dins PODEM. No he seguit el procés d'aprop, però crec que, vist en perspectiva, SOM, i altres projectes municipals a les Illes no haurien d'haver ni arribat a néixer. Fou un error a Vistalegre no permetre que PODEM es presentés a les eleccions municipals ja que, gràcies a això, i sota una pèrfida prostitució del concepte "candidatures d'unitat popular" es presentaren "partits instrumentals" que, molts d'ells, i no fa ni un any de les eleccions municipals, ja han trencat llaços a molts de municipis amb PODEM, i amb les seves pròpies bases ciutadanes, i governen els seus regidors fent absolutament el que volen. Sóc ferm partidari de candidatures àmplies d'unitat popular però, aquestes, en cap cas es poden fer com es feren a les passades municipals, mitjançant la creació de partits instrumentals, per part d'un parell de persones a una notaria, i que han caminat, en moltes d'ocasions (massa al meu entendre) de forma divergent amb la idea mare que les va fer néixer. 

Horitzontalitat

Ja que no hi hagut noves primàries obertes a la futura hipotètica coalició, es necessari, al meu entendre i d'acord amb els documents polítics de Vistalegre, sotmetre a votació per part de l'Assemblea Ciutadana de Podem Illes Balears mitjançant Agora-Voting la ratificació, o rebuig, de la proposta autonòmica d'acord amb MES i EUIB  . #horitzontalitat

Líders

"La principal funció d'un líder ha de ser generar més líders, no més seguidors"

Impactant frase que he llegit avui de Ralf Nader, advocat nord-americà, ex-candidat a la presidència dels Estats Units, defensor del Drets Humans i lluitador incansable contra les grans corporacions. Una gran veritat i que sovint solem oblidar, ja que freqüentment sobren seguidors, i falten autèntics líders.

Quo vadis Podem?

Veient les negociacions aquests dies per conformar la coalició electoral entre MES i PODEM, així com la coalició a nivell estatal amb IU, m'ha dut a pensar molt en el significat i finalitat de PODEM. Quan PODEMOS es va crear tenia vocació de moviment social, sorgit de diferents plataformes ciutadanes (entre elles les més importants les diferents PAHs i les "mareas"). En aquells començaments era habitual veure assistir als primer cercles a militants d'altres partits (fonamentalment gent de IU i de diferents partits nacionalistes d'esquerra, així com els membres de Izquierda Anticapitalista, partit polític aleshores impulsor de PODEMOS) que participaven a les reunions sent la "doble militància", per dir-ho de qualque manera, habitual en aquelles fases embrionàries de la formació. A partir de Vistalegre es va prendre la decisió de què PODEMOS passés de ser un moviment social, a un partit clàssic. El que es vaig viure allà, mentre ho observava, fou un déjà vu del que havia llegit sobre la conversió d'altres moviments inicialment il·lusionants en organitzacions burocràtiques; i, en concret, vaig pensar en el Congrés de Barcelona de CCOO de 1978 que tant vaig estudiar a la meva tesi doctoral, així com la transformació de la Izquierda Unida inicial fagocitada posteriorment pel nucli atàvic del PCE. La transformació de PODEMOS en un partit clàssic li està duent a reproduir els vells defectes dels partits clàssics i, la política d'aliances i el repartiment de llocs a les llistes dins despatxos, tant a nivell estatal com autonòmic, en són un símptoma. Poc a poc, som molts el que veim que s'està capgirant completament l'horitzontalitat popular que havia caracteritzat l'origen del projecte. No sé què passarà en quant als pactes, però la distribució de les llistes, i les "confluències", a mi ja me són completament igual, però el sí que reivindic és un debat molt profund, passades les eleccions, sobre què és, i què ha de ser, PODEMOS, tant a nivell estatal, com a nivell de nacionalitats històriques. És imprescindible un nou Vistalegre ja que, si no es celebra, i tot es decideix des de les cúpules amb una visió tàctica immediata, i sense un projecte polític de ruptura revolucionària que l'empari, durà a què el partit s'hagi convertit en un representant més de l'establishment que havia de rompre; i, de ser així, la pròpia existència del partit perdria totalment el seu sentit, ja que s'hauria convertit en una crossa del sistema. I tot això me duu a tornar a recordar les irreconciliables discussions entre socialdemòcrates i terceristes a inicis del segle XX, però, aquesta, aquesta ja és una altra història... 

Ni 3 ni 4

Mir des de la barrera, seguint-les pels diaris, les negociacions de la "confluència" de MES i PODEM a les Illes Balears. En primer lloc, he de dir que sóc un fer-me partidari de la denominada "unitat popular". Un concepte, el de "unitat popular", que parteix del mític moviment que, des de l'any 1969, impulsà al meu admirat Salvador Allende a la presidència de Xile. En aquesta ocasió, les negociacions que estic vent tenen molt poc de "unitat popular". És més, m'atreviria a dir clarament, que el propi concepte "comissió negociadora" i "unitat popular" conformen un oxímoron. La unitat popular es conforma des de les bases, i no es fa al despatxos. És trist veure que les "confluències" parteixen de reunions a despatxos allà a on es disputa si un partit ha de tenir el lloc 3 o 4 de la llista. Una autèntica coalició d'unitat popular hauria de partir de les bases, del poble, i en una assemblea unitària s'haurien d'elegir en primàries obertes, transparents i netes a TOTS els candidats que vagin a llistes, sense quotes de partit, acceptant de forma democràtica tots els integrants el resultat de l'opció majoritària, fos quina fos. El mateix s'hauria de fer amb el programa polític. Negociar per part de partits com repartir-se els llocs de la candidatura entre membres que no han estat elegit pel cos electoral específicament per aquestes eleccions, i com a representants d'un nou subjecte polític, és un pacte propi de la clàssica (alguns dirien "vella") política de tota la vida. El més curiós és que els equips negociadors estan sotmesos a documents polítics aprovats (uns a Santa Maria del Camí crec recordar, i els altres a Vistalegre), allà a on es diu que qualsevol llista electoral que es presenti a unes eleccions ha de ser elegida íntegrament per un procediment de primàries obertes a tota la ciutadania. M'agradaria que enlloc de tantes discussions fratricides, i titulars de diaris que ens fan mal a tots, s'haguessin aplicat els textos polítics i tots els llocs de la llista, des de el primer fins al darrer, haguessin pogut esser elegits per tots els ciutadans entre els candidats que lliurement s'haguessin presentat. Tot el que no sigui això, no són discussions entre tresos i quatres, sinó vuits i nous, i cartes que no lliguen...

Irrational

Veure "Irrational Man" i pensar que el genial Allen ha volgut fer un merescut homenatge, arribat al zenit de la seva carrera, a l'inigualable Hitchcock. I acabar la pel·lícula pensant que la distància entre l'especulació filosòfica i el crim punible, és, en moltes ocasions, molt petita.