Avui, mirant el diari, he vist com una escola mallorquina, privada, cara, elitista i trilingüe havia creat un certamen literari posant-li el nom d'un tennista que no ha publicat 2 línies en la seva vida. N'hi ha que, tot d'una, m'han corregit dient que el premi és en "honor" al padrí del tennista, que va ser director de l'Escola de Música de Manacor, i que també es diu RAFAEL NADAL. Sent així, amb tots els respectes, es juga interessadament a la confusió. Tothom es mereix un premi en el seu honor, però serà que no tenim grans literats mallorquins, vius i morts, per dedicar-lis un premi. I respectant enormement a n'aquest senyor, que fins avui no sabia ni qui era, no crec que l'obra del padrí del tennista superi, per posar un exemple, a Rosselló-Porcel, Alcover, Costa i Llobera, Llompart, o Maria Antònia Salvà. I si volien un premi reconeixent a un literat mallorquí "de moda", viu, i que ha escrit la seva obra bilingüe en català i castellà (això del bilingüisme sembla vital a dia d'avui...), traduïda, a més, a desenes de llengües, podrien haver creat el premi CARME RIERA, recentment nomenada membre de la RAE. I en quant a l'apartat musical, hem tengut músics extraordinaris, de resò internacional, sense cap reconeixement a dia d'avui en forma de certamen, quelcom Francisco Mateu, UETAM per ventura el més gran músic que ha donat Mallorca. I si en volien a un de viu de prestigi internacional, haguessin pogut pensar amb el menorquí JOAN PONS, que ha compartit escenari amb Pavarotti, Monserrat Caballé i Plácido Domingo a les millors òperes del món. Noms n'hi ha molts, de prestigi també, però són, tots ells, noms que "no fan bo" als mitjans de comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada