Tal dia com avui de fa 54 anys França s'aixecava glaçada per la mort del seu gran intel·lectual: Albert Camus. Va morir en un accident de trànsit a un petit poblet francès anomenat Le Grand Fossar, de Villeblevin (Lyonne), duent a la butxaca, pel mateix recorregut, un bitllet d'un tren que mai va agafar i que li hagués salvat la vida. El convidà a fer el trajecte en cotxe el seu editor i amic Michel Gallimard, que es salvà inicialment de l'accident, però va acabar morint cinc dies després fruit de les ferides patides. La dona i la filla de l'editor en sortiren indemnes. El gran pensador francès, va perdre la vida als 47 anys, amb un premi Nobel ja guanyat i molt per fer. De mare menorquina (maonesa, en concret), fou futbolista, però hagué d'acabar deixant el futbol degut a la tuberculosi. Camus es va veure obligat a jugar de porter degut a què la seva família, pobra, el renyava i fins i tot el pegava si tornava amb el calçat romput a ca seva després dels partits de futbol. La posició de porter era la única que no deteriorava en excés les pobres sabates que li podia comprar la seva humil família. Va arribar a triomfar en el Racing Universitari d'Argel i ens va deixar escrita una frase tòtem per a tots aquells que ens agrada el futbol: "Després de molts anys en què el món m'ha brindat innombrables espectacles, el que finalment sé amb major certesa respecte a la moral i les obligacions dels homes, li dec al futbol" i, també, ens en deixà una altra que, a mi, m'agrada especialment: "Dels resistents és sempre la darrera paraula".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada