En 8 anys IB3 ens ha costat 650 milions d'euros als illencs. Fa uns mesos, un home, immigrant sense tarja sanitària, va morir degut a què no li feren una radiografia a un hospital públic que costa un poc més de 65 euros. Pot semblar demagògic aquest comentari, però és demostratiu d'una realitat molt greu que patim. IB3 ens ha sortit molt cara en determinats aspectes. Jo sóc partidari de l'existència d'una televisió pública i en català a l'àmbit illenc que sigui instrument de normalització lingüística. El que no vull, ni compartesc, és que els doblers que es neguen a la sanitat i a l'educació es destinin a mantenir una televisió que emet pel·lícules de les "majors" nord-americanes en castellà tal i com fa qualsevol privada espanyola. I el que no té cap sentit tampoc és que altres Comunitats Autònomes sense llengua pròpia mantinguin milionàries televisions autonòmiques (un exemple és Canal Sur o TeleMadrid). Com tampoc no ho és que mantinguem una RTVE sense publicitat que menysprea l'emissió en llengües no oficials. El sector audiovisual necessita fer un replantejament molt profund, i, especialment, IB3. Vull una IB3 en català, i 100% amb producció pròpia, sense pel·lícules o sèries estrangeres, de la mateixa matera que somiï amb una TV3 que deixi de ser una televisió del Principat i que s'acabi convertint en un eix de vertebració nacional, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada