Mai m'ha agradat el tennis (es un esport que m'avorreix enormement veure-lo), i, a més, darrerament ja em té completament fart tot l'assumpte Nadal: des de la sobredosi dels mitjans de comunicació, fins al piloteig institucional que tothom li fa; passant, pel que més cremat em té, els pelotazos que van fent el seu entorn aprofitant-se de què la piloteta groga entra per sota una retxa de guix. No n'estic d'acord que el Parlament de les Illes Balears li faci una llei a mida per a què l'empresa de la seva família pugui fer un pelotazo urbanístic construint un centre esportiu privat a Manacor. També em repugna que el president del govern suspengui un mini Consell de Govern per tractar el tema de la crisi, per anar-se'n a tot luxe a Rolland Garrós a fer-se fotos amb el "manacorí". Em repugna que sent tant "mallorquí", Nadal pagàs els seus impostos a Guipuzcoa per beneficiar-se del concert econòmic basc; i més ràbia me fa que la periodista que ho destapar, Ana Pastor, fos posteriorment acomiadada de RTVE (Nadal tributava a l'1 per cent, enlloc del 52 % que hauria de tributar qualsevol altre mortal). Em fa oi tot plegat, i ho dic ben alt, i ben fort: no, no sóc gens "nadalista", i ja n'estic emprenyat pel fet de que ja que és "mallorquí" haguem de dir amén amén a tot el que faci i donar-li les gràcies per existir. N'Escarrer, en Barceló i en Fluxà també són mallorquins, han triomfat internacionalment, i no m'identific per res amb ells; el mateix me passa amb el Nadal i el seu entorn. Som i serem de mons totalment diferents. Sincerament, jo, com a treballador mallorquí, amb una persona, per molt mallorquina que sigui, que en 5 anys ha guanyat 56 milions d'euros, poc o res hi tenc a veure. Per a mi, que guanyi o perdi Rolland Garrós me és completament indiferent, tant o més com la victòria de La Roja d'ahir per 2 a 1 a quatre haitians afamegats; algú ho havia de dir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada