19 de maig 2013

Boston's Model

127 premis Nobel fan feina a Boston, investigant i/o impartint docència. El MIT en té 78; Harvard University, 44; i Boston University, 5. En un interessant article científic, sota el títol Why start-up condense in America? l'investigador de les noves tecnologies i l'àmbit empresarial Paul Graham analitza de forma extremadament interessant què fa que els intel·lectuals triïn un lloc per fer-hi feina. Segons ell és una  doble  combinació; en primer lloc un projecte científic interessant, al que se li ha d'unir un lloc per viure atractiu. Així, i en quant al lloc a triar, per un costat els sol agradar un lloc històric, amb personalitat, si pot ser bon clima (Boston no el té, però la California de Silicon Valley, sí...), i que aposti per un model social i ecològic sostenible. Així, darrera de l'èxit intel·lectual de Boston, hi ha sense dubte el seu batle, el demòcrata Tom Menino, que ha convertit a la ciutat en una de les més verdes i sostenibles dels Estats Units, amb el seu concepte de Greentown. La sembrada massiva d'arbres, un codi de construcció extremadament exigent des de un punt de vista energètic, o la construcció de kilòmetres de carrils bicis i bon transport públic ha estat la seva divisa. No és anecdòtic que els millors investigadors triïn per viure llocs "verds" tal i com poden ser California o Boston. Aquest hauria de ser el camí de Mallorca, i, justament, aquí es segueix tot el contrari. El Parc Bit hagués estat una gran idea i es va prostituir amb l'especulació urbanística i la implantació d'establiments que res tenen a veure amb la investigació. Com podem tenir un cluster important d'investigació i/o docència a Balears amb les retallades continuades en l'investigació unides a un model urbanístic i de desenvolupament que malauradament és el que Tom Menino defineix com "Beantown".