Avui fa 50 anys que trobaren morta a Norma Jean, més coneguda com a Marilyn Monroe. Marilyn fou, i és, un mite del segle XX. Va morir molt jove, als 36 anys, després d'una vida que no podríem qualificar d'altre forma que no fos de desgraciada. El seu pare fou desconegut i la seva mare la va donar en adopció, sense que s'arribés a consumar la mateixa, passant per orfenats públics i sent criada per diferents famílies d'acollida després de l'internament psiquiàtric de la seva mare. Es va casar per primera vegada als 16 anys i durant un temps, inclús, s'arribà a prostituir a la ciutat de Nova York a canvi de menjar. Norma Jean mai va superar l'abandonament dels seus pares. Així, va afirmar en ocasions Marilyn que la seva única família era el públic. La manca d'estima familiar la va portar a una vida autodestructiva en les seves relacions personals, canviant de forma periòdica d'amant, tant abans com després del seu èxit.
Dos homes marcaren, dins la llarga sèrie d'amants, la seva vida. Per un costat, el que sempre la va estimar, el jugador de beisbol Joe Di Maggio. Per l'altra, a n'el que ella va estimar fora ser corresposta, J. F. Kennedy. La seva mort mai ha estat aclarada i es rumoreja que fou l'FBI qui la va matar degut a la seva relació amb JFK i amb el germà del president a l'hora (Robert Kennedy). Una relació que era duta a terme, amb el consentiment dels dos germans, Marilyn era un divertiment comú.
Joe Di Maggio no va suportar la gelosia de veure-la amb altres homes, i va acabar el seu matrimoni apallissant a l'estrella rossa platí. De totes formes, mai es deixaren de veure (i estimar) Norma i Di Maggio, i ella acudia amb freqüència a ell quan es trobava en una de les seves fases depressives. L'escriptor Arthur Miller, també la va estimar, molt probablement, tota la seva vida, a pesar d'haver patit les seves infidelitats durant els anys en què estaren casats. Fou la seva única relació estable i Miller adoptà durant el matrimoni el paper de pare, marit i amant al mateix temps. Fou l'avorriment la que va dur a na Marilyn a ser-li infidel amb l'actor casat Yves Montand. Després del divorci amb Miller, el que havia estat el seu amor i suport durant gairebé cinc anys, Marilyn va tocar fons. Di Maggio fou l'únic amb qui va poder comptar i qui la va haver d'enterrar, poc temps després, entre llàgrimes, besades al cadàver, i acusacions als germans Kennedy de la mort de la diva rossa.
James Dean i Marilyn esdeveniren en les icones de les morts joves, en forma de màrtirs de la fama de Hollywood. Andy Wharhol la va convertir, a més, després de la seva mort, en forma de retrat pop, en una icona del segle XX.
Marilyn és un símbol d'una vida autodestructiva, de recerca continuada d'una felicitat que mai va trobar, canviant freqüentment de parella, i intentar aconseguir en el sexe compulsiu un amor que sempre li va faltar i que, quan el va aconseguir (a mans de Di Maggio o Miller) no va saber valorar. Dir, per últim, que en una època en què el que s'estila és un model anorèxic de bellesa femenina, Norma Jean, és el paradigma de la dona que troba en les corbes pronunciades el seu atractiu. Tot un canon de bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada