Elefant blanc, capitalisme negre

Article publicat al diari Ultima Hora de dia 8 d'agost de 2012, pàg. 28; 

Elefant blanc, capitalisme negre 

Aquests dies hi en cartellera una interessant pel·lícula hispano-argentina: Elefant Blanc, dirigida per Pablo Trapero. La pel·lícula és un homenatge al Pare Carlos Múgica, fundador de la parròquia Cristo Obrero i assassinat l'any 1974 pels feixistes de la Alianza Anticomunista Argentina (La Triple A) sortint de celebrar missa. És una pel·lícula que especialment indicada per tots aquells que partint de l’anticlericalisme tenen una visió primària i estereotipada de l'església, i que desconeixen la història de l'església de base, obrera i esquerrana, que tant a llatinoamèrica com a Espanya, foren i continuen sent, focus de resistència (i esperança) obrera i camperola. El fenomen dels “capellans obrers” neix a França a partir de 1944 de la mà de Henri Grouès, conegut com l’Abbé Pierre o l’ ”Àngel dels Pobres” i s’estén aviat a altres Estats, entre ells, Espanya. En aquest sentit, el màxim exponent visible del moviment de resistència obrera catòlica fou, per ventura, el fenomen que es va donar en el madrileny poblat del Pozo del Tio Raimundo, amb el jesuïta Padre Llanos, al capdavant. Així, José María Llanos fou un exemple màxim d’evolució personal i teològica, ja que va passar d’haver estat director d’exercicis espirituals del dictador Francisco Franco, i capellà del Frente de Juventudes, a arribar a militar en el Partit Comunista d’Espanya i impulsar la fundació de Comissions Obreres. L’església obrera és una església que poc o res té a veure amb les altes jerarquies que porten el purpurat però és, sens dubte, la més propera al missatge comunista de Jesús de Natzaret. En aquest sentit, m’agradaria recordar els tan oblidats evangelis quan diuen “No podeu servir alhora Déu i a Mammon" (Lluc, 16, 13), entès Mammon com a sinònim d’avarícia. Així, per la teologia escolàstica medieval el Mammon evangèlic fou personificat identificat amb el dimoni que actua a través del pecat mortal de l’avarícia (Mammon est nomen daemonis). En aquesta època en què milions de persones pateixen fam i persecució per part del sistema capitalista i de l’aparell de repressió que el sustenta, trob a faltar un missatge pastoral ferma de condemna sorgit des de la jerarquia eclesiàstica. És incompatible declarar-se catòlic i explotar als treballadors, ascendir professionalment a qualsevol preu o acumular riqueses de forma avariciosa. Tan de bo que poguem veure una encíclica social en breu que tracti de forma valenta la problemàtica del capitalisme, i amb una idea, que la meu entendre, hauria de ser clara: l’avarícia capitalista corromp a les persones, i als seus esperits.