S'han hagut d'esperar moltes dècades. Hi ha hagut moltes llàgrimes vessades i molt de sofriment, però finalment s'ha fet justícia i el dictador feixista argentí Jorge Rafael Videla ha estat condemnat a cinquanta anys de presó per robar nins durant la seva dictadura. La dictadura argentina va acabar amb la desaparició de més de 30.000 persones, la majoria assassinades i llançades a l'Oceà des de avions militars. Dins aquesta tàctica repressora es robava els nins a les detingudes i se'ls entregava a famílies de dretes afins al règim. Així, s'intentava "extirpar" a aquelles criatures de les seves malignes mares marxistes. Aquesta tàctica ja la va començar anys abans el franquisme, sobre la teoria "científica"del psiquiatra Antonio Vallejo Nájera, i la seva teoria de què el marxisme era una malaltia mental que incapacitava per criar un fill. Així, Vallejo Nájera va començar els seus "estudis" amb 50 mares preses a Málaga per la seva ideologia esquerra. Part de les seves conclusions foren aquestes:
"La idea de las íntimas relaciones entre marxismo e inferioridad
mental ya la habíamos expuesto anteriormente en otros trabajos. La
comprobación de nuestras hipótesis tiene enorme trascendencia político
social, pues si militan en el marxismo de preferencia psicópatas
antisociales, como es nuestra idea, la segregación de estos sujetos
desde la infancia, podría liberar a la sociedad de plaga tan terrible"
Com es veu el feixisme ha estat, per ventura, una de les pitjors pestes ideològiques de la humanitat (únicament seguida de prop per l'estalinisme), i ha comès crims que fan dubtar de la pròpia naturalesa humana dels seus autors, ja que prendre a una mare un fill per motius ideològics és una de les pitjors crueltats que es poden haver d'afrontar.
De totes maneres, veig la notícia amb enveja ja que allà es jutge als responsables, encara que sigui amb anys de retard, i aquí, per contra, els "nostres" assassins estan gaudint a vorera de mar de suculentes pensions de jubilacions i del botí econòmic acumular. A Argentina la Llei de "punto final y obediencia debida" s'està convertint en paper banyat; aquí l'amnistia i la transició blindaren a tots es assassins franquistes. En tot cas, enhorabona al poble argentí en general i, en especial,a les "abuelas de la Plaza de Mayo" que tantes llàgrimes han vessades. Argentina camina de cap a la democràcia, aquí estam encara molt lluny d'assolir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada