L'economia espanyola ha estat de facto intervinguda, s'han demanant un centenars de milers de milions d'euros per tapar el forat financer d'una banca nefastament gestionada, un doblers que haurem de tornar tots els ciutadans "espanyols". Així va començar Grècia i ha acabat com ha acabat, amb una vaga general cada quinze dies, el centre d'Atenes cremat, aldarulls als carrers que finalitzen sovint amb centenars de detinguts i, fins i tot, amb morts entre els manifestants. Mentre, el president del govern espanyol, enlloc de donar la cara se n'ha anat a l'Eurocopa a veure "La Roja" sense haver ni dirigit l'operació d'intervenció (ells li diuen de préstamo para la banca) ni haver-la explicat als ciutadans. Tot plegat me sembla patètic i molt propi del millor franquisme, una època en la qual s'amagava la fam amb el panem et circenses que representava el futbol i els toros. La imatge den Rajoy botant al costat dels "Prínceps" a la llotja mentre l'economia del seu Estat s'enfonsa en la misèria em sembla d'un surrealisme que ni hagués imaginat el millor Berlanga. Mira que m'agrada el futbol, però amagar-se sota una selecció i un partit de futbol per a què no es parli del crack de l'economia d'un Estat, em sembla el cúmul del patetisme polític. A més, i a nivell sentimental, com he dit en broma en moltes ocasions, la única "roja" espanyola que m'emociona, és, encara ara, na Dolores Ibárruri, "Pasionaria".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada