28 de març 2012

Reflexions post Derbi

He viscuts al llarg de la meva vida molts de derbis estre el meu estimat Atlètic Balears i el Real Mallorca. Uns cops amb el primer equip i l'altra amb el seu filial. Forma part de l'essència balearica la rivalitat amb el nostre etern contrincant, el Real Mallorca. Aquest diumenge vaig viure el darrer, contra el filial mallorquinista (un filial que juga a Segona B, tal i com molt bé va recordar el nostre fons nord, gràcies a la compra per 400.000 € d'una plaça a la RFEF, ja que havia descendit l'any passat esportivament); un derbi que acabàrem guanyant, gràcies a Déu, per 3 gols a 1. Les emocions viscudes m'han dut a recordar passatges de la meva biografia en to nostàlgic, no ho negaré. 

Vaig néixer en el si d'una família balearica, i vaig començar a anar al camp de la mà del meu padrí. He vist ascensos i descensos de categoria, he viscut la glòria i he tocat l'infern, he observat caure moltes llàgrimes i brotar molts de somriures a les grades de l'Estadi Balear. En definitiva, l'Atlètic Balears forma part inseparable de la meva vida. Quan un viu un partit com el de diumenge passat, amb 9.000 persones al camp que tenen febre i ànsies de què arribi la promoció, hom s'emociona. I s'emociona perquè som pocs els que hem viscut també de primera mà els pitjors moments del Club, ara no fa tant, en què ens arrossegàvem per la Regional Preferent i havíem d'enfrontar-nos a equips com S'horta o el filial de la Unió Esportiva Poblera. Jo hi era allà, com esper esser-hi d'aquí un mes i mig celebrant l'ascens a Segona Divisió A, 50 anys després. Crec, en tot cas, passi el que passi, que és molt bo mirar d'on venim, ja que noltros hem estat sempre un club marcat per una màxima, la humilitat, i no l'hem de perdre mai. Pugem o no, hem de ser qui som, i hem de representar el que representam (tots els balearicos entendran aquestes paraules...) i, per tant, al marge que entri o no la pilota, ens hem d'enorgullir del nostre escut, amb unes arrels que broten de 1903 entre les morques dels mecànics de Isleña Marítima i la suor dels estibadors del port de Palma. Que mai, ni les victòries ni les derrotes, ni els ascensos ni els descensos, canviïn la nostra identitat. Si ho aconseguim, aquesta serà la major de les glòries somiades.