Tal dia com avui de 1937 un escamot de falangistes afusellaven, a trenc d'auba, a Emili Darder, batlle republicà de Palma. Foren aquell mateix dia víctimes també de les bales feixistes Antoni Maria Ques comerciant afí a Esquerra Republicana Balear; Alexandre Jaume, dirigent socialista; i Antoni Mateu, ex-batlle republicà d'Inca. Avui, malauradament, no he pogut anar a l'homenatge que s'ha celebrat al cementiri ja que ha coincidit amb una jornada acadèmica que organitzava a la UIB. En tot cas, el meu cor i la meva ment ha estat amb els companys que retien homenatge als màrtirs republicans. He de dir que va ser per jo un honor quan em proposaren per formar part del patronat de la Fundació Emili Darder. És un dels càrrecs que més il·lusió m'ha fet ostentar. Ja de petit escoltava les històries, a l'àmbit familiar, de la tasca que va fer el batle Darder; unes històries que anaven des de la construcció de la Plaça de les Columnes, fins al seu afusellament, mig mort ja, assegut damunt d'una pedra. Emili Darder ha estat, per aquest i per molts altres motius, un referent personal insustituible.
En tot cas, crec que ara més que mai s'ha de reivindicar el record dels màrtirs morts un 24 de febrer de 1937. En un moment d'involució en molts d'aspectes, el record d'Emili Darder, com a símbol visible de tants de camarades que donaren la seva vida per la la llibertat, la igualtat, la fraternitat, ha d'estar sempre present en el nostre dia a dia. I no oblidem mai, que tal i com deia Darder, només la cultura podrà formar a ciutadans lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada