25 de novembre 2009

Violència domèstica i menors

Aquesta passada setmana tinguérem l'oportunitat d'organitzar, des de l'Oficina de Defensa dels Drets del Menor, el II Congrés estatal sobre la defensa dels menors davant les crisi de parella. Del debat amb els professionals m'agradaria destacar una dada: els menors que afronten millor la separació dels seus pares són aquells que mantenen, amb posterioritat a la separació, contacte quotidià amb els dos progenitors, alhora que el progenitor no custodi paga de forma regular la seva pensió alimentària. Per tant, si els pares tenen present que l'interès superior del fill és el que ha de prevaldre no hi sol haver problemes.Diferent és si s'empra als nins com una eina per fer mal a l'altre pare o mare. A més, del congrés es va desprendre una dada preocupant: darrera la meitat de les separacions hi ha hagut episodis, esporàdics o continuats, de violència domèstica. Així, tenim que molts de nins han hagut de viure, en el seu àmbit familiar, episodis de violència, ja sigui contra ells o contra les seves mares. Aquests nins són des de el moment en què han estat espectadors d'actes violents, víctimes de la violència domèstica. En aquests casos, i sobretot en arribar a l'adolescència, molts d'aquests menors desenvolupen actituds greument perjudicials. D'aquesta manera, alguns d'aquests adolescents víctimes de la violència reprodueixen els esquemes vistos i es manifesten de forma violenta contra les seves mares, germanes o al·lotes. En el cas de les nines, moltes d'elles pateixen, en arribar a la pubertat, una greu manca d'autoestima que es pot traduir en que siguin maltractades, física o psiquicament, per les seves parelles adolescents.