UPD

Aquest cap de setmana un partit de nova creació, i que ha crescut molt electoralment en les darreres conteses electoral, ha celebrat el seu congrés. Unión Progreso y Democracia, liderat per l'ex dirigent del PSOE Rosa Díez, ha fixat els seus eixos programàtics, entre els quals destaca la revisió de la Constitució espanyola. Dins d'aquesta revisió, s'inclouria la reimplantació de la cadena perpetua i s'eliminaria de la mateixa l'article 3.3, que és la disposició que recull la "riquesa" cultural que implica l'existència de diverses llengües a l'Estat. A més, s'ha declarat que UPD no és un partit ni de dretes ni d'esquerres. L'amalgama ideològica sortida del congrés és, en tot cas, preocupant. Quan llegia l'exposició ideològica als diaris em recordava, en certa manera, una mescla de lerrouxisme i del discurs dels denominats "antipartits" que sorgiren en l'àmbit de la dreta durant els anys 30 del passat segle. En aquella època, un discurs d'aquest tipus, mesclat amb notables dosi de demagògia i una certa covardia per part de la dreta democràtica a l'hora de combatre determinats arguments provocaren unes conseqüències que tots hem de recordar. Crec que els demòcrates hem de replicar, des de la raó i les urnes, totes aquelles involucions que suposin retallades de llibertats. I sens dubte que, tornar a l'època de les cadenes perpètues, o preveure eliminar el reconeixement constitucional de les llengües minoritzades com un patrimoni cultural de tots és una involució democràtica de primer ordre. Com a colofó del congrés, de forma paradoxal i cínica, Rosa Díez s'envoltà d'una bandera polisària i demanà el dret d'autodeterminació pel Sahara. Per ventura ho feu en record de la seva època de consellera a les ordres d'un lehendakari abertzale que pertanyia a un partit que ha defensat i defensa el dret d'autodeterminació pel poble basc.