Hi ha declaracions que queden per la història. El candidat del PP a les europees, Mayor Oreja, ha declarat que es sent molt orgullós que el seu padrí prohibís als seus fills parlar en euskera, la seva llengua materna. A n'això li diu que és propi de "mentes abiertas". A més, segons ell, aquesta decisió va permetre que els seus pares no es tancassin dins un graner. Tot plegat demostra una manera de pensar, la pròpia de la dreta, que ha intentat (sense èxit per ara) exterminar les nostres llengües autòctones des de una pretesa i alliçonadora superioritat intel·lectual. El català, com l'euskera a Euskadi o el gallec a Galícia, era vist pels botifarres com una llengua de pagesos i criades. Era la llengua dels pobres, dels que havien de doblegar l'esquena per guanyar-se el pa. En canvi, el castellà, era la llengua del poder, la llengua que parlaven els militars, els polítics, els Reis, els jutges i, fins i tot, la Guàrdia Civil. La decisió fou fàcil, i les classes altes mallorquines (i basques, i catalanes, i gallegues) ràpidament es passaren al bàndol dels traïdors a la seva llengua i al seu país. A més, a Mallorca fou molt més dramàtic ja que no tinguerem mai a una burgesia nacionalment conscienciada tal i com sí succeí a Catalunya i a Euskadi. Tot això ho haurien de recordar aquells que ara pretenen desvincular la lluita nacional de la lluita social, i pensen en l'existència un "tercer espai" allà a on no hi hagi ni esquerres ni dretes i un eteri regionalisme localista i aclassista sigui la única bandera agermanadora front als partits estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada