Un any més es celebrar l'onze de setembre. Efemèride de derrotes, es commemora amb tristor a diferents llocs del món la caiguda de Catalunya davant les tropes castellanes i borbòniques de Felip V, la caiguda del govern popular de Salvador Allende a Xile i la caiguda de les torres bessones a Nova York. Aquest any, el Tribunal Constitucional ha volgut sumar una nova derrota a la llista d'efemèrides. Mitjançant una polèmica sentència, ha prohibit que el president d'Euskadi pugui cridar a consulta al seu poble. Es prohibeix una consulta popular que ni tenia caràcter vinculant ni era pròpiament un referèndum. Aquesta decisió ha implicat una nova derrota de la democràcia directa a l'Estat espanyol. Sembla que molts del prohoms de l'Estat pensen que els referèndums els carrega el dimoni, i malament va un poble que s'avesa a ser consultar a les urnes.
La Sentència té perles jurídiques molt sucoses:
La Ley recurrida presupone la existencia de un sujeto, el “Pueblo Vasco”, titular de un “derecho a decidir” susceptible de ser “ejercitado” [art. 1 b) de la Ley impugnada], equivalente al titular de la soberanía, el Pueblo Español, y capaz de negociar con el Estado constituido por la Nación española los términos de una nueva relación entre éste y una de las Comunidades Autónomas en las que se organiza. La identificación de un sujeto institucional dotado de tales cualidades y competencias resulta, sin embargo, imposible sin una reforma previa de la Constitución vigente. En realidad el contenido de la consulta no es sino la apertura de un procedimiento de reconsideración del orden constituido que habría de concluir, eventualmente, en “un nueva relación” entre el Estado y la Comunidad Autónoma del País Vasco; es decir, entre quien, de acuerdo con la Constitución, es hoy la expresión formalizada de un ordenamiento constituido por voluntad soberana de la Nación española, única e indivisible (art. 2 CE), y un sujeto creado, en el marco de la Constitución, por los poderes constituidos en virtud del ejercicio de un derecho a la autonomía reconocido por la Norma fundamental. Este sujeto no es titular de un poder soberano, exclusivo de la Nación constituida en Estado.
Com es pot veure, la base jurídica de la STC és clara: no existeix cap realitat diferenciada que no sigui Espanya nació. I Euskadi és, en tot cas, un sujeto creado, en el marco de la Constitución, por los poderes constituidos. És a dir, i en resum, que Euskadi existeix degut a què l'ha creat la Constitució espanyola, no degut a què sigui una realitat preexistent a la Constitució i a la pròpia idea d'Espanya. Supòs que tothom, sigui o no jurista, pot entendre l'impacte polític que té un raonament jurídic d'aquestes característiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada