Mans enlaire, això és un atracament. Tres dècades després de què s'aprovés la Constitució espanyola de 1978 l'Estat espanyol ha fet públiques, per primera vegada, les balances fiscals. Els resultats són colpidors. L'Estat espanyol se'n duu 3.190 milions d'euros que no tornen a les Illes. Mentre, les desigualtats socials creixen dia a dia, i els nostres serveis públics empitjoren degut a què no tenim el doblers necessaris per afrontar l'augment de població i les noves necessitats tecnològiques i interculturals. Vos imaginau les polítiques socials que podríem fer amb 3.200 milions d'euros? Són uns doblers que empren altres Comunitats, pagades per noltros, per passar-nos per davant i fer-nos la competència, millorant en I+D+I, i subvencionant les seves indústries per a què ens llevin clients. Aquesta és la penosa realitat en la que ens toca viure. Davant això crec que el crit de guerra de tots els ciutadans de les Illes, provenguin d'on provenguin, hauria de ser sobirania fiscal. I ja es sap que un poble sobirà fiscalment, acaba demanant a crits la sobirania política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada