Sentiments blanc-i-blaus

Darrerament ha estat força polèmic a n'aquest bloc els meus comentaris sobre el Balears. Sembla que han despertat més ganes de replicar que qualsevol comentari polític. En tot cas, voldria recomenar dos articles, un den Pere Fullana i un den Francesc Bujosa, que resumeixin un poc el que representa el Balears i la seva rivalitat amb el Mallorca.

Els teniu aquí el den Francesc (html i pdf) i el den Pere Fullana (html i pdf). Transcric, a més, dos paràgrafs significatius de cada un d'ells.


Francesc Bujosa:

Mentre m’atracava a la porta d’entrada vaig pensar en una frase de Narcís de Carreres, el que fou president del Barça, que un dia afortunat va dir allò de "nosaltres som el que som i representem el que representem". Una frase d’aparença enigmàtica i que, tanmateix, tothom va entendre. L’únic president en el món que també pot dir això –som el que som i representam el que representam– i que tot el món entengui perfectament el que vol dir és el de l’Atlètic de Balears. No n’hi ha cap dubte. Tot el món sap perfectament qui és l’Atlètic de Balears i exactament el que representa. Vaig trobar una coneguda, ja dins l’estadi, que em digué que ella era del Mallorca, però que també era del Balears, perquè en el fons els dos són equips de Palma i Mallorca. Quasi no la vaig deixar acabar i la vaig escometre dient-li: "Això és impossible".

Hi ha una cançó de la Trinca que diu que "no se puede amar a dos mujeres a la vez i no estar loco". I si he de dir la veritat respecte a l’amor i les dues dones diria que si tengués doblers, encara em veuria amb cor de provar-ho, però ser de dos equips tan antagònics és no sols impossible sinó moralment impresentable. Molt pitjor que ser afeccionat a la bigàmia. Jo no tenc res a dir si algú vol ser del Mallorca i se sent identificat, per exemple, amb aquells que habitualment ocupen la llotja de presidència de Son Moix –ja sabeu aqui faig esment– però aquesta poc comprensible identificació no pot ser compatible de cap manera amb un equip que té els principis morals que té el nostre Atlètic de Balears. Mai. Fa molts d’anys que el gran Joan Fuster em va ensenyar que un nacionalisme mai no neix sol sinó sempre enfrontat amb un altre. El mateix passa en el futbol: la bona amistat entre el Balears i el Mallorca seria contra natura.

Pere Fullana:

"L’equip blanc-i-blau, popular i marginal, mai no ha mort, perquè guarda algun secret del passat. Mallorca conserva un inventari escassíssim de memòria esportiva, i el Balears és un dels escassos arxius vivents d’aquesta memòria historicoesportiva del país i una de les icones de la lluita de classes a la mallorquina. La gespa artificial i la repintada del camp fetes durant els darrers temps únicament han maquillat l’interior d’un estadi que representa una conjuntura extraordinària per a Mallorca, obsoleta i en decadència..."

"D’aquesta manera l’Atlètic representa la història d’una col·lectivitat sense història. És una figura realista on es projecta una part essencial del nostre país que ha treballat i a penes no ha triomfat; una part que ha desitjat fites i titulars rellevants i s’ha vist obligada a sobreviure en la indiferència generalitzada dels poderosos. Aquesta és la història dels que no tenen història, dels que mai no han pogut inscriure el seu nom al costat dels elegits, i sumar-se a aquells que els poders establerts consideren importants.

La grandesa i la misèria del país van tan unides com hi van també les d’aquest club que durant els darrers cinquanta anys ha viscut hivernat, en silenci, sense ningú que se l’escolti. Sobretot perquè en aquest país preferim música d’altaveu a la veu ben alta cantada en la llengua del país i sense fer ostentacions."

PS: (Les negretes apareixen a l'original)