El passat dissabte ens reunírem la gent del BLOC (militants dels partits i independents, entre els quals m'incloc) per analitzar el primer any de govern. Sembla que fou ahir en què es va derrotar al PP a les urnes i es donava pas a una nova etapa de canvi polític. En aquest any han canviat moltes coses, entre elles que s'ha posat en marxa una neteja política que ha desembocat en molts de dirigents de l'antic govern encausats per casos de corrupció política. Queda molta de feina per fer, noltros també cometem errors i tenim febleses, entre elles la més important la nostra debilitat orgànica com a possible força política alternativa al bipartidisme, però podem oferir a la societat, almanco, la credencial de tenir les mans netes de corrupció. I això, vist com està el panorama, és molt.
5 comentaris:
El futur del BLOC depèn molt de les badades (ajuntar-se amb UM) que comet el PSM. Els damés partits, molt més petits, tenen poc a perdre i poden provar i desprovar sense patir gaire.
Unitat fou un error que hem de mirar de recomposar. Esperem que el PSM opti per reeditar el BLOC i que tothom cedeixi un poc per convertir al BLOC en una força, com a mínim, confederal. Ens hi jugam molt en tot plegat.
Antoni, corrígeme si me equivoco pero creo que tenéis un pacto de gobierno con UM, ¿verdad?.
La postura del BLOC sobre els imputats està ben clara i la pots veure aquí. I per no haver de rebre acusacions de complicitat amb la gent de UM et record que hi va haver gent, com jo, que ens oposarem al projecte polític que suposava a les passades generals Unitat. Ah, i sobre les imputacions, crec que si aplicam el mateix criteri altres imputats també haurien de dimitir. Un tal Joan Font, que jo sàpiga pel que llegesc en premsa, també hi està.
No te confundas Antoni, yo no he votado al partido de Jaume Font (supongo que te referías a él). Voté a otro del que también eres socio.
Sin embargo, me pregunto qué grado de lealtad se puede pedir a un pacto, o cuanto menos, qué margen de discrección convendría exibir.
No creo que las posturas en política (sobre todo si se gobierna) puedan justificarse sólo a nivel personal. En caso contrario, la pregunta es evidente: ¿Hasta qué punto tiene uno que aguantar posturas que "supuestamente" son contrarias a sus principios?. Hay una alternativa clara: desmarcarse, dimitir o similares. O te parece que con decir "yo no quería" es suficiente. Al menos no alardear de que no soy como ellos si jugamos en el mismo equipo.
Publica un comentari a l'entrada