Lloguers

Llegesc al Diario de Mallorca que un alt càrrec del PP va llogar uns locals de la seva propietat al departament que ell mateix dirigia. Tot plegat poc abans de les eleccions autonòmiques. El lloguer era modest, 4.500 euros mensuals més IVA. El contracte era de curta durada, fins a l'any 2019, i si es vol resoldre anticipadament la clàusula de resolució és gairebé simbòlica, 300.000 euros (50 milions de les antigues pessetes). Mentres, el conseller d'economia del nostre govern, l'amic Carles Manera, fa declaracions sobre el descomunal deute que ens ha deixat en herència el govern del PP. No fa falta ser molt intel·ligent per relacionar ambdues notícies. Bona part dels gestors de l'època anterior no haguessin durat dos dies a una empresa privada amb les pràctiques que duien a terme. Quan un es dedica, com jo faig ara, al món dels serveis socials, i se'n dona conta de les grans mancances socials existents (amb famílies que viuen amb ingressos ínfims i amb unes condicions infrahumanes) li fa especialment mal al cor veure aquesta tudada de doblers amb finalitats més que dubtoses. I també li fa mal veure com s'han anat llogant locals, a amics i coneguts amb doblers públics, i s'ha donat o venut, al mateix temps, el patrimoni immobiliari que tenia la Comunitat. Pens, a dia d'avui, amb l'edifici d'Afers Socials de la Plaça dels Patins (regalat a la fiscalia espanyola) o amb l'edifici Flex, allà a on Damià Pons hi volia construir la seu de la conselleria d'educació, i que fou permutat a l'empresa privada a canvi de no se sap molt bé què. Sort que nosaltres intentam adreçar el rumb i fer política d'una altra manera .