Ja tenim resultats electorals a Catalunya. El PSOE-Psc s'ha pegat una galtada majúscula. La seva estratègia de fer un discurs sucursalista i la seva esperança amb l'"efecto ZP" s'ha demostrat ridícula. Han perdut 5 escons, casi res, i han perdut també en percentatge de vots fins i tot a Barcelona, emblema històric del socialisme català. CiU ha guanyat, per vuitena vegada, les eleccions. Enhorabona per ells. Jo havia estat un ferme partidari del tripartit, però s'ha demostrat que el PSC no és una formació madura per governar per si mateixa. El sucursalisme respecte de Madrid ha fet que al crit del rei ZP es forcés la dimissió d'un Conseller en Cap de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, i que es fes el mateix amb el President del País, Pasqual Maragall. Ara ja té ZP el que volia, un PSC que torna als seus orígens, i perd estrepitosament les eleccions. Veurem que passa ara. Jo apostaria per un pacte nacional CiU ERC que fes a Artur Mas President de la Generalitat i a Carod Rovira Conseller en Cap. L'altra possibilitat és un pacte entre CiU i PSOE que donés el govern de Catalunya als convergents i la governabilitat de l'Estat als socialdemòcrates. La reedició del tripartit, vist l'escaldament republicà després de la convivència amb el PSOE, no ho veig a hores d'ara factible. Ah, i per últim que se m'oblidava, l'entrada al Parlament del partit anticatanista "Ciudadanos de Cataluña". Quan les escoltava me semblava sentir els discursos polítics de Lerroux. No hi ha temps que no torn...
(Font del gràfic Vilaweb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada