20 de novembre 2019

EREs

L'any 1992 hi hagué l'operació "mans netes" a la política italiana. A la causa judicial denominada "Tangentopoli" hi declararen més de 4.000 empresaris i polítics. Tot plegat va provocar la desaparició dels dos partits que havien governat els darrers 50 anys a Itàlia: La Democrazia Cristiana (DC) i el Partit Socialista Italià (PSI). 

Jo m'he criat i crescut amb la corrupció dels grans (PP i PSOE) i petits partits espanyols (CiU, UM, GIL). Els casos són múltiples i casi impossibles de recordar: Filesa; Cas Guerra; Fons Reservats; Túnel de Sóller; Bitel; Andratx; Gürtel; CAM; Brugal; Púnica; Malaya; Palma Arena; Bárcenas; ADIF; Bankia, etc. etc. I ni PSOE ni Partido Popular han estat mai tocats ni il·legalitzats com a responsables de la corrupció. Els únics partits il·legaltizats per corrupció han estat regionalistes o populistes: Unió Mallorquina; GIL i, indirectament, CiU. Jo, ingenu, vaig creure en que els denominats partits de la "nova política" (Podemos; Ciudadanos i VOX España) trencarien amb el bipartidisme i la corrupció; i no, ben enfora de fer-ho, tots ells es peguen colzades per governar amb el PP i PSOE i repartir-se cadires i subvencions. Tots ells són puntals del règim del '78, i no el volen canviar, sinó assegurar. El sistema està ben podrit, i no te remei...