Fa 50 anys, pràcticament invàlid, Jean-Paul Sartre es va posar al capdavant del Maig francès liderant intel·lectualment la revolució.
Pompidou va proposar a De Gaulle empresonar al filòsof existencialista acusant-lo de rebel·lió (us sona aquesta paraula...?) i De Gaulle va contestar-li dient la famosa frase "No es pot empresonar a Voltaire".
Quants d'"intel·lectuals" espanyols han aixecat la veu contra la involució democràtica que patim? Quants s'han posat al costat dels presos polítics? Quants al costat dels còmics i artistes a l'exili o empresonats? Quants han estat al costat del poble apallissat? A on són? La resposta seria cobrant subvencions i pidolant càrrecs i càtedres.
Com enyor no tenir a intel·lectuals com foren Aranguren, Tierno Galván, Montero Díaz, García Calvo...; i tants i tants que patiren la repressió per haver denunciat el feixisme franquista; i que fart estic dels traïdors panxes-contentes d'aquesta suposada democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada