Quan sent a la UIB dir que ella és "perjudicada" i que no ha de respondre civilment indemnitzant pel cas Minerval a les víctimes, em limit a pensar en l'article 1903.3 del Codi Civil que seguidament reproduesc (no fa falta ser jurista per poder-ho entendre):
"3.- Lo son igualmente los dueños o directores de un establecimiento o empresa respecto de los perjuicios causados por sus dependientes en el servicio de los ramos en que los tuvieran empleados, o con ocasión de sus funciones".
La gent comprava Minerval, pressumptament, perquè una sèrie de catedràtics de la UIB les hi prometien propietats terapèutiques no demostrades encara, ni avalades científicament, al marge de qualsevol assaig clínic programat. I la gent les creia, i ho compraven, precisament pel càrrec que tenien a la UIB, ja que si enlloc de dir-los-ho un catedràtic de la UIB les ho hagués dit un empleat de benzinera de Campsa, no crec que ningú hagués pagat quantitats extraatmosfèriques per una substància experimental de prohibida venda comercial com a medicament i que no té la consideració legal de medicament. És el que li deim la culpa "in vigilando" de l'empresari, una doctrina que explicam als alumnes de primer de carrera de la pròpia UIB a la facultat de Dret... Des del meu punt de vista, si hi ha responabilitat penal en aquest cas, clarament la UIB és responsable civil subsidiària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada