A Rita Barberá se l’havia d’haver jutjada de viva, però ara, publicar la seva autòpsia pels mitjans de comunicació adjunta a la seva història clínica em sembla simptomàtic del petètic nivell del periodisme a l’Estat espanyol, a més de ser una acció presumptament delictiva. Què aporta això? Us imaginau que us passés a voltros i que un diari fes la publicació de les dades mèdiques d’un familiar vostre difunt? De la mateixa manera: Què aporten les imatges de morts tapats a les carreteres? Per quin motiu els diaris donen tot tipus de detalls de com s’han produït les agressions sexuals? On és l’ètica periodística? Quo vadis societas socialis?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada