L'actualitat de la poesia del genial Pere Capellà i Roca no passa mai de moda, amb les seves magistrals "Cançons Republicanes", que quan hom les rellegeix, li fan posar la carn de gallina...
Deixau que deixi sentir
sa veu des poble pagès,
poble que no deia res
perquè no podia dir,
des poble que fins aquí
sens motiu i sens raó
ha regat amb sa suor
des front que tan alt pot dur
sa terra que és del comú
i se n'aprofita es senyor.
Deixau que puga cantar
un himne a sa llibertat,
un escarni a n'es passat
que tant les mos fe passar,
deixau que puga llançar
a sa cara des tirans
que avui ets esclaus d’abans
els deixen fer que s’escapin
perquè en sang bruta no empapin
es calls de ses nostres mans.
sa veu des poble pagès,
poble que no deia res
perquè no podia dir,
des poble que fins aquí
sens motiu i sens raó
ha regat amb sa suor
des front que tan alt pot dur
sa terra que és del comú
i se n'aprofita es senyor.
Deixau que puga cantar
un himne a sa llibertat,
un escarni a n'es passat
que tant les mos fe passar,
deixau que puga llançar
a sa cara des tirans
que avui ets esclaus d’abans
els deixen fer que s’escapin
perquè en sang bruta no empapin
es calls de ses nostres mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada