2017

En el 2017 celebrarem, els que som uns apassionats de la política, el 100 anys de la revolució soviètica, la primera revolució socialista de la història que es va consolidar; i els 500 anys de la Reforma protestant, aquella revolució teològica d'un humil frare teutó que va canviar, sense saber-ho, el món. Amb aquests precedents, el 2017 ha de ser un gran any. Molts d'anys a tots!

Cunetes espanyoles

El 2016 passarà a la història de Balears com l'any en què es va aprovar la Llei de Fosses i es va començar a obrir la gran fossa de Porreres. Convé recordar, no obstant, que no només és que a dia d'avui, a Espanya, hi hagi més de 120.000 republicans a les fosses comunes sense identificar, sinó que, en democràcia, i amb un govern presidit pel PSOE, es va continuar executant a dissidents polítics a les cunetes espanyoles. Aquest és el resum de fets provats per la Sentència de l'Audiència Nacional espanyola en un dels casos més coneguts del terrorisme d'Estat protagonitzat per les forces de seguretat espanyoles durant l'any 1983, el cas "Lasa i Zabala":

"El 15 d'octubre de 1983 Lasa i Zabala van ser segrestats a Baiona (Iparralde) per membres del GAL. Foren retinguts a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo. Seguint instruccions del general Galindo, els portaren al palau de La Cumbre, a Sant Sebastià, on foren torturats.A la vista de l'estat en què quedaren, el general Galindo, amb coneixement del governador civil Julen Elgorriaga i del tinent coronel Ángel Vaquero, n'ordenà la desaparició. Els guàrdies civils Enrique Dorado i Felipe Bayo els dugueren a Busot (Alacantí), hi cavaren una fossa i el primer els disparà tres trets al cap. Després els enterraren. Les seves despulles foren trobades el gener de 1985 però van romandre sense identificar fins al 1995, ja que els cossos havien estat colgats sota calç viva, cosa que en va dificultar la identificació". 

Al funeral pels dos assassinats, l'ertzaintza carregà contra els familiars dels morts. Tot i haver estat condemnats a més de 365 anys de presó, al poc temps la pràctica totalitats dels guàrdies civils condemnats sortiren de la presó. Per posar un exemple, el General Galindo, no va arribar a 5 anys d'empresonament. El forense que va aconseguir identificar els cossos, el Dr. Francisco Etxebarría, de la Sociedad de Ciencias Aranzadi, a qui he tingut l'honor de conèixer dirigint les excavacions de Porreres, fou el mateix que va aconseguir identificar el cossos dels dos joves bascos. Qui presidia el Govern espanyol durant l'assassinat, continua en política, orquestrant cops d'estat dins el seu partit, destituint a Secretaris Generals, per permetre que governi la dreta havent-hi una majoria d'esquerres a les Corts. La lluita en defensa dels drets humans a la "democràcia" espanyola, continua... No passaran!

Piaf

Edith Piaf, una vida de resistència:

"Tot allò que he fet a la vida, ha estat desobeir"

Valencià = Patois

 Vaja, i jo que em pensava, escoltant a Partido Popular i a Ciudadanos, que la llengua discriminada era el castellà!

"Los funcionarios al servicio de la Administración de Justicia deben expresarse en idioma castellano, al ser la lengua oficial del Estado, o bien, pueden hacerlo en idioma valenciano (aunque en este caso deberá realizarse la pertinente traducción para el caso de alegarse indefensión), siendo tan importante un derecho como otro, y ambos deben respetarse"

 

 

Llull

"Les carreres per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs, de plors e inluminades d'amors" #2016 any lul·lià! 

L'església rebel

Llegint "La iglesia rebelde" del Dr. Martínez Hoyos he vist com citava d'exemple de la clerofòbia franquista l'assassinat comès pels "nacionals" durant la Guerra Civil del capellà mallorquí Jeroni Alomar Poquet, al cementiri de Palma, acusat de tenir un germà a Esquerra Republicana, i d'haver ajudat a fugir a perseguits republicans. Convé recordar, vista la incultura que abunda entre els "progres" que fan gala d'un ridícul anticlericalisme illetrat, que a Balears tinguérem primer a un bisbe de Mallorca, Mossèn Bernat Nadal, que fou PRESIDENT DE LES CORTS DE CADIS i diputat a les mateixes en representació de les Illes Balears. A més, de forma gairebé coetània, un altre bisbe de Mallorca, el liberal Pedro González Vallejo, fou també diputat i president de les Corts (1821), fet que li va provocar, retornat Ferran VII, que hagués de partir a l'exili polític; arribant a presidir anys després el Estamento de Próceres, actual Senat (1835 i 1836). Com es veu tenim una gloriosa història d'una part de l'església mallorquina que fou primer liberal i després obertament esquerrana; una història que, tant des de la dreta com des de l'esquerra illetrada, ens intenten fer oblidar.

Alcohol

L'alcohol no és una cosa graciosa: mata. Tant directament (suïcidis, cirrosis, comes etíl·lics...), com indirectament (accidents de trànsit, accidents laborals...). A més, destrueix vides i famílies, i està al darrera de molts d'episodis de violència domèstica.  Colpidor article el que publica avui el diari Ara Balears, autobiogràfic, escrit per l'escriptor Sebastià Alzamora sobre el seu alcoholisme. Ara que s'acosten les festes, teniu-ho clar: amb l'alcohol, tolerància 0!

Democràcia interna

Ni "dedazos", ni "planchas"; ni "máquinas de guerra", ni "verticalidad"; ni "poderes especiales", ni política de "excepción"... davant de tot això, simplement ens queda reclamar DEMOCRÀCIA interna.Totalment d'acord amb la carta de Íñigo Errejón

"En otras formaciones políticas, donde las ideas están sorprendentemente ausentes, bastan el dedazo y las planchas. En la nuestra, felizmente, no nos queda otra que democratizar. Pasar, en palabras ya conocidas, de una “máquina de guerra electoral” –que nos ha permitido llegar tan lejos- a una fuerza política madura, más inserta en el territorio, más diversificada, más eficaz allí donde representa los anhelos de un país mejor, que sepa articular el caudal de sabiduría y generosidad de tanta gente que desea contribuir al cambio. Después de tanta carrera, toca potenciar el debate y entregárselo en primer lugar a la militancia y a la ciudadanía, sin enfrentar a la gente por caras [...] Todo esto pasa por desandar el camino de los poderes especiales, la excepción y la verticalidad".

2016 vs 2006

Foto del 30 de desembre de l'any 2006: Comunistes, republicans, ecologistes, independentistes, nacionalistes d'esquerres i molts d'independents confluírem en el BLOC per Mallorca. Tots teníem ben clar, i així ho incorporava el programa polític del BLOC, que:

1.- El 31 de desembre era la diada nacional de Mallorca.
2.- Les Illes Balears teníem dret a l'autodeterminació.

No entenc com s'ha pogut recular ideològicament tant des de l'"esquerra"que ara sigui "polèmic", amb les noves majories al Consell de Mallorca, el declarar el 31 de desembre el que ha estat sempre: la nostra diada, i la festa nacional més antiga d'Europa.

No era això companys, no era això...

2016, any lul·lià

-->

"És tradició que al cim del puig de Randa, en una humil cova situada alguns centenars de metres a ponent  del santuari, Ramon Llull hi passà una temporada de retirament i es produí la Il·luminació de Randa. Aquest fet generà la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li fou revelat sobrenaturalment per via d'una mata amb caràcters escrits. L'any 1275, Ramon Llull féu col·locar a la cova un altar dedicat a la Mare de Déu, posteriorment anomenada Nostra Senyora de Cura. En el segle XVIII, en època de les lluites entre lul·listes i antilul·listes, la cova fou parcialment destruïda. L'any 1933 s'hi col·locà una làpida que deia "Aquest és el lloc on se retirava el benaventurat Ramon Llull a pregar a Déu: estant en alta contemplació li aparegué Jesús Crucificat, al qual s'abraçà Ramon i desapareguent Jesús li deixà la creu entre els braços.- Els Terciaris d'Inca en el VII Centenari del naixement del Beat". Vora la làpida hi ha una imatge de Ramon Llull, bàrbarament mutilada fa anys

Sobre la Mata Escrita, l’historiador del segle XVI Joan Binimelis ens conta que "totes les fulles del llentriscle quedaven escrites en diversos caràcters i lletres: grecs, hebreus, caldeus, llatins i aràbics, i altres que avui no es deixen conèixer. Aquest llentriscle avui encara està viu, i escrit dels mateixos caràcters i hi neixen quotidianament totes les fulles escrites, cosa que es notòria a tots els de Mallorca, i a mi que moltes vegades l'he mirat ". Mossèn Avinyó també recull la tradició i afegeix que "lo més particular del cas és que havent-hi en l'illa de Mallorca moltes mates d'eixa planta, sols el llentisc de la muntanya de Randa aparegué escrit en ses fulles".

            Sembla que encara avui es poden trobar per les contrades randines algunes fulles amb mancances de pigmentació clorofíl·lica, que sembla que dibuixen les lletres i els símbols estranys, hereus del Doctor Il·luminat. El testimoni poètic de Miquel Costa i Llobera diu així:

                                   Arbust estrany! En cada nova fulla,

                                   com en les que li cauen per despulla,

                                   té marcats uns caràcters desiguals;

                                   lletres pareixen d'escriptura ignota,

                                   i es diu que un savi clarament hi nota

                                   lo nom de Déu en mots orientals".

Fragment de Els Paisatges de Ramon Llull, de Gaspar Valero 

Hipocresia

Ja estaria bé que el PSOE, enlloc de celebrar la Constitució, la comencés a respectar;


Art. 67


"2. Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu".

García Caparrós

Tal dia com avui de fa 39 anys la policia va matar a tirs a un jove de 18 anys: Manuel García Caparrós. Era membre de Comissions Obreres i un nacionalista d'esquerres andalús. El seu delicte? Haver intentat penjar una bandera andalusa a la Diputació de Màlaga. El seu assassí mai ha estat ni identificat, ni detingut, ni jutjat, i molt probablement o continua de policia nacional o està jubilat. Així es va fer la transició. Que el seu nom no s'esborri de la història.

Cultura "popular"

Clarificador que el PP de l'Ajuntament de Palma fonamenti totes les seves esmenes de pressupostos en matèria de cultura en reduir la ja minsa partida destinada a la defensa de la llengua catalana. Els enemics de la llengua, tenen nom i llinatges...

Trumbo

Trumbo és una magnífica pel·lícula, nominada als óscars i basada en la història real, sobre la llista negra de Hollywood i la repressió duta a terme per part del Comité d'Activitats Antiamericanes (House Un-American Activities Committee (HUAC)) i per Joseph McArthy en contra dels intel·lectuals dissidents polítics als Estats Units. Recordar que la dura repressió sobre companys seus va dur a què Arthur Miller escrigués l'obra "Les bruixes de Salem" com a denúncia metafòrica del que s'estava fent amb amics seus per part del HUAC. Alguns dels jutjadors del HUAC, anys després, acabaren ells mateixos jutjats per delictes econòmics que havien comès en la seva privada. Sol passar que els inquisidors estan internament consumits per la corrupció...

Gramsci

Vivim temps de monstres...

“El vell món es mor. El nou tarda en aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”

 Antonio Gramsci

Rebel

Quin gran plaer vital rellegir a Albert Camus...

"El hombre rebelde será aquel que dice que no, aunque negar no significa renunciar y con su negación es también un hombre que dice sí desde su primer movimiento, con lo cual, afirma la existencia de una frontera. Así, el movimiento de rebelión se apoya en el rechazo categórico de una intrusión juzgada intolerable y en la certidumbre confusa de un buen derecho. La rebelión va acompañada de la idea de tener uno mismo, de alguna manera y en alguna parte, razón.

(...) El rebelde (es decir, el que se vuelve o revuelve contra algo) da media vuelta. Marchaba bajo el látigo del amo y he aquí que hace frente. Opone lo que es preferible a lo que no lo es".

Sa Feixina

Avui, llegint història (un dels meus hobbies), he trobat una cançó que es cantava entre les files republicanes després de la matança provocada pel creuer "Baleares" a la Carretera Màlaga-Almería, durant la denominada "Desbamdá", allà a on el "Baleares" juntament amb els creuers "Canarias" i el "Almirante Cervera" mataren a unes 5.000 víctimes civils, la majoria dones i nins. Aquella cançó republicana somiava amb enfonsar el "Canarias", quelcom havia aconseguit enfonsar l'armada republicana al "Baleares". El "Baleares" fou enfonsat a la Batalla del Cabo de Palos, el 6 de març de 1938, però, malauradament, el seu monument encara s'erigeix orgullós a Palma. L'aconseguirem tombar? 

Qué será, ay qué pasará

qué estará pasando

La Marina Española

que está luchando

que está luchando.

Qué será, ay que pasará

qué habrá sucedido.

La Marina Española

que ya ha vencido.

Y han de ver

y lo van a ver

que como el 'Baleares'

se perderá el 'Canarias'

bajo los mares

ba|o los mares

Y han de ver

y lo saben bien

y ya lo habéis visto

que hacen los españoles

con el fascismo

con el fascismo

Frente al cabo de Palos

sobre las aguas

retumban los cañones

sobre los llamas

Qué será, ¡ay! qué pasará

qué habrá sucedido

qué en el campo faccioso

¿Todo es fingido?

¿Todo es fingido?

Y han de ver y lo saben bien

y ya lo habéis visto

que hacen los españoles

con el fascismo

con el fascismo.

Marcos Ana

Ha mort, als 96 anys, el gran poeta comunista Marcos Ana… En un dia en que gairebé tothom parla dels 24 anys de batlessa de Rita Barberá, recordar que convendria més parlar dels 23 anys de presó que va patir Marcos Ana per militar al Partido Comunista de España...

Mi pecado es terrible; 

quise llenar de estrellas 

el corazón del hombre. 

Por eso aquí entre rejas, 

en diecinueve inviernos 

perdí mis primaveras. 

Preso desde mi infancia 

ya muerte mi condena, 

mis ojos van secando 

su luz contra las piedras. 

Mas no hay sombra 

de arcángel vengador en mis venas:

 España es sólo el grito 

de mi dolor que sueña.

Democràcia made in Spain

Feixistes fent homenatges a dictadors genocides; manifestants neonazis apallissant a activistes antifranquistes; i representants electes imputats i detinguts per voler permetre que el poble voti en llibertat. Aquesta és la democràcia espanyola del segle XXI #marcaEspaña

20N de 2016 - Darrer dia de l'excavació de la fossa comuna de Porreres

Avui, 20 de Novembre, aniversari del dia que va morir Franco (i José Antonio Primo de Rivera...) acaba la primera fase de l'excavació de Porreres. Ara queda poder expropiar el bloc de nínxols i acabar de treure els més de 100 cossos que hi romanen davall.