És escoltar una estona a Jorge Zepeda i adonar-se'n de la riquesa lèxica del castellà llatinoamericà envers l'empobriment constant de l'ibèric. S'ha de repensar molt la situació present allà a on, influenciada per la cultura audiovisual, de cada cop es sent una llengua castellana més degradada i a on els monosíl·labs i les frases sense estructura gramatical són una constant reiterativa entre el gruix de parlants. Del català, en podem parlar un altre dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada