Rafa Nadal ha refusat que li donin el doctorat honoris causa que li havia oferit la UIB. És un gest que l'honora i que demostra el seu seny. Em sembla patètic la moda de universitats petites espanyoles de premiar a esportistes sense cap tipus de titulació acadèmica amb la seva màxima distinció. Començaren amb en Vicente del Bosque per la Universitat Privada de Múrcia i continuaren amb el jugador de bàsquet José Manuel Calderón per la Universitat d'Extremadura. Nadal hagués estat el tercer. Que una persona, per molt bé que li pegui a una pilota, que no ha acabat la ESO sigui investit amb el màxim grau acadèmic és un aberració. Si Nadal vol ser doctor, que acabi la ESO quan es retiri, que faci el batxillerat més selectivitat o l'accés per majors de 25 anys; que dediqui 4 anys a fer un grau acadèmic, i, després, dos anys mínim per un màster d'investigació homologat. En acabar això, podrà cercar un director de tesi i començar per espai de quatre anys una tesi doctoral que haurà de defensar davant un tribunal de 5 doctors d'altres universitats. Si supera aquest cursus honorum, es mereixerà el dret a dur punyetes, anell i birret octogonal. Fins aleshores, que es dediqui a pegar a la pilota groga, que se li dóna molt bé. Del contrari, si una persona que no ha acabat la ESO es mereix ser doctor, jo em meresc ser membre de l'ATP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada