Moneyball

Ahir vaig veure una molt bona pel·lícula: Moneyball. Tot i estar basada en fets reals del món del beisbol, la seva història és extrapolable a qualsevol esport professional d'avui en dia. La visió interna del món dels mercenaris de l'esport, amb els clubs convertits en empreses és digne de ser estudiada. Tot plegat s'enfronta amb gent que duu tota la vida visquen en aquest món i que és, per tant, el seu màxim defensor. La pel·lícula de Bennet Miller crea un clima molt agradable que fa que, fins i tot els neòfits en el món del beisbol, entenguen perfectament l'argument i el funcionament intern de les grans lligues. A més, per jo, que duc tota la vida ficat en l'Atlètic Balears, vaig reviure moltes sensacions que he tingut en el vetust vestidor de l'Estadi, o en les oficines, en moments de derrotes (malauradament la història de l'Atlètic, a l'igual que la història dels Oakland As, ha estat sempre més marcada per les derrotes que no per les victòries...), quan tothom se n'ha anat a ca seva i quedam, en un estadi de 20.000 persones buit, els de casa, els que sempre serem allà, els que duim el gen baleàric en la nostra sang, aquell que perdurarem per damunt de jugador i entrenadors mercenaris, i afeccionats nouvinguts. En definitiva, i abans de què em posi més sentimental, recomanar aquest film que, amb una magistral interpretació de Brad Pitt, pot ser que faci rebost en els Òscars...Ahir vaig veure una molt bona pel·lícula: Moneyball. Tot i estar basada en fets reals del món del beisbol, la seva història és extrapolable a qualsevol esport professional d'avui en dia. La visió interna del món dels mercenaris de l'esport, amb els clubs convertits en empreses és digne de ser estudiada. Tot plegat s'enfronta amb gent que duu tota la vida visquen en aquest món i que és, per tant, el seu màxim defensor. La pel·lícula de Bennet Miller crea un clima molt agradable que fa que, fins i tot els neòfits en el món del beisbol, entenguen perfectament l'argument i el funcionament intern de les grans lligues. A més, per jo, que duc tota la vida ficat en l'Atlètic Balears, vaig reviure moltes sensacions que he tingut en el vetust vestidor de l'Estadi, o en les oficines, en moments de derrotes (malauradament la història de l'Atlètic ha estat sempre més marcada per les derrotes que no per les victòries...), quan tothom se n'ha anat a ca seva i quedam, en un estadi de 20.000 persones buit, els de casa, els que sempre serem allà, els que duim el gen baleàric en la nostra sang, aquell que perdurarem per damunt de jugador i entrenadors mercenaris, i afeccionats nouvinguts. En definitiva, i abans de què em posi més sentimental, recomanar aquest film que, amb una magistral interpretació de Brad Pitt, pot ser que faci rebost en els Òscars...