Darrerament s'estan fent molts de discursos demagògics envers el sector públic i la seva responsabilitat a la crisi econòmica. Hem de partir de la premissa que l'actual crisi econòmica ha vengut provocada pel sector financer i la seva irresponsabilitat a l'hora de concedir crèdits. A més, s'ha de tenir present que tenim una economia poc competitiva i un amb un baix nivell de productivitat, fruit, tot plegat, de la manca d'inversió en recerca i del baix nivell de qualificació de bona part dels nostres treballadors. En quan al retalls socials, una de les darreres propostes defensades per l'oposició al Parlament de les Illes Balears ha estat demanar que s'incrementi la ratio d'alumnes-professors a l'escola pública. Crec que reivindicar que es redueixin mestres i professors a les aules en un moment en el qual l'escola ha de fer front a greus dificultats socials és una errada històrica. Hem de tenir en compte que, segons el darrer informe del Consell Escolar de les Illes Balears, la inversió en educació a les Illes balears és del 3,27% del PIB, mentre que la mitjana estatal és del 6,24%. És a dir, invertim gairebé la meitat del que es gasten la resta de comunitats autònomes en l'educació dels seus fills. Tot això es tradueix, lògicament, en tenir un índex de fracàs i abandonament escolar vergonyant. Defensar, davant aquestes xifres, que s'han d'acomiadar professors i augmentar les ratios d'alumnes a les aules em pareix una postura, com a mínim, profundament criticable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada