Llegesc al diari Ultima Hora que 25.000 immigrants votaran a les properes eleccions municipals a les Illes Balears. La notícia és esperançadora ja que suposa un avanç en els drets de ciutadans que conviuen entre noltros. L'alegria inicial esdevé en agredolça quan veig que els representants d'algunes associacions d'immigrants posen com a primera exigència als polític que es "flexibilitzi" l'ús del català. Aquesta "flexibilització", si un profunditza en les declaracions, es concreta en què no es demanin coneixements de català als immigrants que vulguin ser funcionaris de la Comunitat Autònoma, dels Consells o dels Ajuntaments del País. Aquesta demanda, a més d'il·legal, és poc comprensible. Tot funcionari d'un País ha de conèixer la llengua dels seus ciutadans. No crec que les associacions d'immigrants a Gran Bretanya reclamin mai al govern del Regne Unit que se'ls eximeixi de conèixer l'anglès per fer feina a l'administració pública britànica. El simple fet que aquí aquesta demanda es formuli com a "prioritària" demostra la profunda diglòssia lingüística que pateix la nostra estimada llengua minoritzada.
Associació de colombians: Andrade también apunta otra necesidad: «Poder trabajar en las instituciones públicas y formar parte del cuerpo de funcionariado». ¿Qué lo impide? «El catalán. La lengua es un tema importante, pero para aprender un idioma se necesita tiempo».
Associació d'argentins: «El catalán no debería ser el princial elemento a la hora de poder ser funcionario. La prueba debería tener en cuenta otras aptitudes y, después, por ejemplo, pedir que quien obtenga la plaza aprenda el idioma en un plazo de tiempo»
Associació de peruans: «En esta Isla que vive del turismo, deberíamos aprender idiomas como el inglés, el alemán o el francés», dice Rodríguez. También insiste en el nivel de catalán que se exige para entrar en las instituciones públicas. «Para un inmigrante, es difícil conseguir el nivel porque tenemos problemas de subsistencia más urgentes».
Associació de colombians: Andrade también apunta otra necesidad: «Poder trabajar en las instituciones públicas y formar parte del cuerpo de funcionariado». ¿Qué lo impide? «El catalán. La lengua es un tema importante, pero para aprender un idioma se necesita tiempo».
Associació d'argentins: «El catalán no debería ser el princial elemento a la hora de poder ser funcionario. La prueba debería tener en cuenta otras aptitudes y, después, por ejemplo, pedir que quien obtenga la plaza aprenda el idioma en un plazo de tiempo»
Associació de peruans: «En esta Isla que vive del turismo, deberíamos aprender idiomas como el inglés, el alemán o el francés», dice Rodríguez. También insiste en el nivel de catalán que se exige para entrar en las instituciones públicas. «Para un inmigrante, es difícil conseguir el nivel porque tenemos problemas de subsistencia más urgentes».
4 comentaris:
bon vespre, sòc de sa part forana i voldria informarme d'un tema apart d'aquest post, i es sobre ses entrades per es partit de diumenge de l'atlètic balears contra l'eivissa, el derbi illenc. I a la pàgina web diu que valen 1 euro, però es per tothom o per només es socies i també si es pot comprar es mateix diumenge des partit a taquilla? gràcies i salut
Les entrades són pel public en general, i els socis no paguen. Esperem una entrada historica.
sòc el de l'anterior comentari, i res dirt-te que va ser una pena l'empat, despres d'una bona segona part amb tres pals i la gran ocasió de la primera part. Ha estat la primera vegada que he assistit a un partit de l'atlètic balears, ja q sòc de la part forana i res l'ambient un 10 i no esper poder-hi assistir més vegades i l'any qui vé també a segona b o més envant si és possible.
gràcies i salut!
a un lloc he posat no, però vull dir q si jaja
Publica un comentari a l'entrada