He tengut l'oportunitat, aquesta setmana, de veure una estona, en directe, el debat sobre l'estat de la Comunitat. L'espectacle, amb quatre imputats a la Sala, no fou gaire agradable. El discurs de la portaveu dels populars fou dels de més baix nivell que he vist. Ni el llenguatge, ni les formes, ni l'agressivitat estaren al nivell desitjat. A més, el bilingüisme tornà a estar a l'ordre del dia. A cada frase n'hi havia dues o tres expressions en castellà, no fos cosa que qualcú l'acusés d'excessivament catalanista. Quan ho veia, recordava aquells discursos que seguia d'infant, allà a on Gabriel Cañellas omplia el discurs polític amb frases de la pagesia mallorquina (a pesar de venir ell, com no, de casa senyora). O els discursos del president més breu de l'autonomia, Cristòfol Soler, que fou durament criticat entre els seus per fer servir el català literari en els seus discursos de president (llengua estàndard que no ha tornat a fer servir cap altra president, ni socialista ni popular). Llàstima que durant les darreres dècades hagi davallat tant el nivell popular, tant lingüístic com polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada