Article publicat al Diario de Mallorca de dissabte dia 29 d'abril de 2006, pàgina 48:
TRIBUNA
Unitat!
ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ
El 25 de maig de 2003, contra tot pronòstic, el denominat Pacte de Progrés, primera experiència d´un govern d´esquerres a la comunitat autònoma de les Illes Balears, sortia derrotat davant el Partit Popular. La depressió entre la gent progressista d´aquesta terra fou majúscula, i es començà un període denominat "de reflexió" que encara avui, gairebé tres anys després, perdura.
L´anàlisi freda de les dades no era tan dramàtica per a l´esquerra com es podia presumir d´inici. Així, el Partit Popular va guanyar les eleccions amb un resultat de 192.209 vots, mentre que l´esquerra en sumà 180.220 (PSOE: 121.425; PSM: 33.920; Esquerra Unida-Els Verds: 20.797; Els Verds de Menorca i Eivissa: 2.411; ERC: 1.667). Poc més de 12.000 votants i una llei electoral que afavoria la concentració del vot havien decidit el govern de la comunitat.
Intentant deixar enrere els plors del passat, ara, a menys d´un any de les properes eleccions autonòmiques, es fa necessari analitzar les possibilitats de futur de l´esquerra illenca. Així, esdevé cabdal analitzar la normativa electoral i la seva influència sobre les estratègies polítiques dels partits d´esquerres.
El procediment electoral a les Illes està regulat per la Llei 8/1986, de 26 de novembre. El sistema electoral a les Balears està fortament condicionat per l´article 12.4 d´aquesta norma, que estableix que aquelles candidatures que no hagin obtingut almenys el 5 per cent dels vots vàlids a la circumscripció no seran tingudes en compte. Aquesta disposició fou introduïda mitjançant la Llei 4/1995, de 21 de març, als darrers mesos del Govern Cañellas, amb la clara intenció de fer desaparèixer Unió Mallorquina del Parlament balear.
L´article 12.4 de la llei electoral pot condicionar el proper resultat electoral. Així, si es presenten per separat els partits situats a l´esquerra del PSOE, és molt probable que cap no arribi al 5 per cent dels vots. Per justificar aquest auguri, ens podem fonamentar en dues dades: primera, l´augment poblacional que ha viscut aquesta terra, que la situa molt a prop del milió d´habitants. Segona, la situació de desconcert i crisi interna que viuen bona part dels partits de l´esquerra política illenca. Així, si es complís el negre pronòstic, resultaria que desenes de milers de vots d´esquerres se n´anirien a la paperera sense que haguessin servit per obtenir representació parlamentària. La divisió de l´esquerra hauria estat la gran arma per a una majoria absoluta del Partit Popular.
Les diferències entre l´esquerra política, en la majoria d´ocasions, són mínimes. Els grans eixos de compromís són comuns per a bona part dels votants d´esquerres. La defensa del territori, la normalització lingüística, la lluita en favor dels desvalguts, la justícia social, la resistència enfront de l´abús dels poderosos i la pugna pels drets bàsics de l´individu són els mínims denominadors comuns que unifiquen, per damunt de diferències puntuals, la majoria de votants situats a l´esquerra de la socialdemocràcia. Així, i segons la meva opinió, no té cap sentit mantenir un conjunt de sigles marejadores que fan que el votant esquerrà hagi de triar entre opcions polítiques que, en el fons, ideològicament no es diferencien gaire unes de les altres.
El futur de l´esquerra política illenca és en la integració. Les properes eleccions són cabdals per al futur d´aquest país i per al futur del progressisme. Per intentar afrontar la contesa electoral amb garanties i il·lusió seria necessari, al meu criteri, la integració de l´espai polític a l´esquerra del PSOE. No sé si hi hauria temps de fer una federació abans de l´any que ve, o si la fórmula jurídica d´inici hauria de ser la simple coalició electoral. El que sí que sembla imprescindible és la unificació de l´entramat caòtic de sigles que pugnen per captar el vot d´un electorat limitat. Per ventura, una coalició a l´estil "Progressistes per les Illes Balears" seria un bon primer pas amb vista a les properes autonòmiques. Després dels comicis, el més lògic seria integrar de manera permanent i estable els diferents grups i partits d´esquerres en una estructura permanent. D´aquesta forma, la unitat federal esdevindria la millor arma per assolir una tasca política eficaç i recuperar l´esperança d´uns votants, a dia d´avui, força preocupats.
Antoni Bennàssar és professor de Dret Constitucional a la UIB.
7 comentaris:
Benvolgut Antoni: He llegit el teu article al diari avui dematí, i he sentit un flaire d'optimsme, ja són vàries les veus de persones no militants que s'alcen per demanar propostes unitàries per ilusionar als votants progressistes, a dins els partits també existeixen, som testimoni, molts hi treballam de valent, peró necessitam creure en nosaltres i no practicar el cainisme que tant agrada a l'esquerra.
Fent camí.
PSM-ENTESA NACIONALISTA I ELS VERDS DE MENORCA, EN VIRTUT DE L’ACORD SIGNAT, ESTABLEIXEN EN AQUEST DOCUMENT ELS DEU PUNTS PRELIMINARS EN QUE BASARAN LA SEVA ACTUACIÓ POLÍTICA I QUE SERAN L’EIX DEL PROGRAMA ELECTORAL A PRESENTAR A LA CONSIDERACIÓ DELS CIUTADANS I CIUTADANES DE MENORCA. 1. Reivindicació d’un veritable autogovern per a l’illa de Menorca contemplat en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i que suposi un augment competencial pel Consell Insular de Menorca, la consideració de competències pròpies i exclusives, la suficient dotació pressupostària i l’atribució de capacitat reglamentària. 2. Preservació del medi natural de l’illa de Menorca en el marc d’un creixement sostenible i adequat a la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. 3. Consolidació i desenvolupament del Pla Territorial Insular com a eina bàsica pel creixement econòmic sostenible. 4. Desenvolupament d’un model econòmic propi per a l’illa de Menorca que conjugui equilibri sectorial, diversificació, innovació i foment de l’economia social, per aconseguir la creació de riquesa. 5. Defensa activa dels trets d’identitat del poble de Menorca, de la seva llengua i cultura. 6. Aposta decidida per un ensenyament públic de qualitat amb suficient dotació econòmica que abasti totes les etapes educatives. 7. Desenvolupament de polítiques socials de suport a la família de programes adreçats al benestar de la gent gran, d’atenció als discapacitats i en general a tots els sectors socials amb majors necessitats. 8. Reivindicació d’una millora substantiva en la salut pública, extensió i ampliació de les prestacions sanitàries. 9. Exigència d’un transport aeri i marítim digne amb preus assequibles i amb freqüències suficients. Foment del transport públic per carretera com element de disminució de la contaminació 10. Exigència de polítiques actives compensadores de la doble insularitat.
Venvolgut profe, crec que les dades de vots que ha publicat no són correctes, tant de bó m´equivoqui jo i jo siguin, perque aixó voldria dir que som més a prop d´un govern d´esquerres de lo que jo em penso. Jo he tret les dades del "Archivo histórico de datos electorales" http://www.pre.gva.es/argos/archivo/index.html
Bones tardes profe, crec que les dades electorals respecte al PSOE són equivocades, la distància és molt més gran, tant de bó m´equivoqui jo, perque aixó voldria dir que esteim més a prop de la victoria electoral de lo que jo em penso. Per si de cas, aqui li deixo la font d´on jo ho he tret, és "Archivo histórico de datos electorales", de València, http://www.pre.gva.es/argos/archivo/index.html
Les dades extretes són de la pàgina web oficial del Parlament Balear. http://web.parlamentib.es/recursosPIB/RESULTATS%20ELECTORALS%20OFICIALS%20PIB%20-%202003.pdf. Degut a la complexitat de sigles que es presentaren a les passades eleccions, s'han sumat els vots de la AIPF al PP i s'han atribuit els vots obtinguts pel Pacte d'Eivissa i la Candidatura d'Organitzacions Progressistes de Formentera al PSOE, que fou el partit que obtingué major representació parlamentaria amb l'esmentat pacte.
Esper que hagin quedat aclarides les xifres publicades.
Salut!
Genial, idó aixó vol dir que és possible que les forces d´esquerra facin govern? és que jo ja estava deprimit. Com veu vosté les posibilitats d´un canvi de govern a les Illes? jo, ara, amb aquestes noves dades sóc una mica més optimista, però encarano ho veig gaire clar.
Que a les passades eleccions es produís una situació de quasi empat entre dreta i esquerra no implica que a les pròximes els resultats es repeteixin. La situació és complicada i dóna per un article que tenc a l'agenda per escriure. S'ha de dir que si se vol derrotar al PP el primer que s'han fer són els deures per part de l'esquerra. D'aquesta forma, la unitat de l'esquerra del PSOE seria la primera passa. Una bona campanya i un bon candidat per part del PSOE la següent. La il·lusió de l'electorat progressista és imprescindible. I, com no, s'haurà de veure quin és el paper postelectoral de UM, partit que ha estat durant les darreres dècades la clau de governabilitat de la Comunitat.
Publica un comentari a l'entrada