Bono i la División Azul

José Bono perdé el XXXV Congrés del PSOE, contra tot pronòstic, davant José Luís Rodríguez Zapatero. Això, a ben segur, l’ha marcat de per vida. Després, Zapatero guanyà, també contra tot pronòstic, les eleccions generals. Una de les primeres decisions del nou president fou el nomenament de l’altre hora rival, José Bono, com ministre de defensa. Aquesta iniciativa fou molt polèmica entre les pròpies bases del PSOE. Bono, en una de les primeres tasques assignades pel President, actuà amb diligència retirant amb prestesa i eficàcia les tropes espanyoles destinades a Irak. No obstant, i des de els seus inicis, la seva actuació ministerial ha estat caracteritzada per una afany de protagonisme desmesurat. Ara, torna a ser primera plana. El motiu? La desfilada militar del 12 d’octubre, antic «día de la raza». José Bono ha tingut la «gran» idea de fer desfilar junts a un veterà republicà, membre de la divisió Leclerc (la que va alliberar París del jou nazi), i un veterà de la «División Azul». Bé doncs, això, segons el meu parer, ha estat un gran error. Equiparar als lluitadors per la democràcia i per la llibertat, tal i com foren els republicans espanyols que moriren a la Segona Guerra Mundial lluitant contra els feixistes, amb els propis feixistes, és una aberració. La «División Azul», creada per Serrano Suñer i dirigida per Agustín Muñoz Grandes, fou un cos de voluntaris feixistes que, creient amb el principis del nazisme, acudiren joiosos a combatre la democràcia i el socialisme (tal i com ja havien fet a Espanya de 1936 a 1939). Crec, sincerament, que aquesta gent no mereix cap homenatge i manco, quan encara no han demanat públicament perdó.

PD S’imaginen que el ministre de defensa alemany fes desfilar a antics membres de les SS com a símbol de «reconciliació»...