Toni Bennàssar

Estiu '96 Hi ha persones que recorden la seva vida a través de fotografies. Jo la record a través de cançons. Cada una és una màquina del temps que em retorna, de cop, a un lloc, a una olor, a una conversa o a una època que ja només existeix dins la memòria. L'estiu de 1996 jo cursava primer de carrera i, al mateix temps, feia el servei militar. Aquell estiu sonava pertot i a totes hores un grup que acabava d'irrompre amb força: "Ella Baila Sola". El seu gran èxit, "Lo echamos a suertes", ocupava el número u de les llistes i parlava de com la rutina acaba erosionant, lentament però inexorablement, qualsevol relació. Les desavinences i els egos entre Marta i Marilia impediren que el grup tengués una vida gaire llarga. Però això és igual. Hi ha cançons que, encara que els seus autors desapareguin, es converteixen per sempre en la banda sonora d'una generació. Cada vegada que torna a sonar "Lo echamos a suertes", jo no escolt només una cançó. ...

     Durant els darrers dies, la presidenta Prohens ha responsabilitzat els governs d’esquerres que la precediren de l’actual massificació turística de les Illes Balears i ha afirmat reiteradament que el seu Govern ha aconseguit contenir-la i revertir-la.      Bé, doncs, segons dades d’IB3 —un canal de televisió controlat pel Govern—, des que governa la presidenta Prohens: 👉🏼 Hem passat de 16,5 milions de turistes a 19 milions. 👉🏼 Durant els mesos de juliol i agost, hem passat de 5,6 milions de turistes a 6,1 milions: en tres anys, 507.853 turistes més. 👉🏼 L’arribada de turistes a les Illes Balears ha augmentat els darrers 3 anys en 2.558.200 persones en xifres totals. 👉🏼 Entre gener i maig de 2026, el nombre de turistes ha crescut un 2,9 %: 145.985 turistes més. 👉🏼 Si es manté aquest ritme de creixement, l’any 2026 acabarem arribant als 20 milions de turistes a les Illes Balears.      Aquestes, i no unes altres, són les xifres ...

 Palma fou una de les principals bases de l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil. Els militars italians s’instal·laren a les bases de Son Sant Joan, Pollença i el port de Palma, així com al quarter de Son Banya. Des d’aquestes instal·lacions mallorquines bombardejaren repetidament la població civil del territori republicà. A partir de 1937, els bombardejos contra la població civil republicana esdevingueren massius. Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, les esquadres d’avions feixistes partiren repetidament de Palma i Pollença per bombardejar de manera incessant la població civil de Barcelona. Només durant aquells tres dies moriren 924 civils barcelonins, 118 dels quals eren infants. A més, hi hagué prop de 1.500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 més greument danyats. Ara que el Govern de les Illes Balears es preocupa pels bombardejos de la Guerra Civil, estaria bé que, aprofitant actes com el d’avui, la presidenta Prohens hagués demanat un perdó simbòlic pel fet que ...

Ahir es trobaren quatre cadàvers al port de Felanitx. Davant la sospita que es tracta de cossos de persones immigrants, les xarxes s’han omplert automàticament de missatges racistes provinents d’ultradretans que s’alegren d’aquestes morts. Aquests comentaris ja són un clàssic en les notícies publicades per la premsa illenca. Molts poden ser constitutius d’un delicte d’odi. Arribats aquí, ens hem de formular la pregunta clau: per què els racistes actuen impunement a les xarxes, vomitant odi, sense que cap poder de l’Estat els persegueixi policialment ni judicialment?

Avui es compleixen 90 anys de la fundació del PSUC, el mític partit que va encapçalar l’oposició antifranquista a Catalunya. Que mai no s’oblidin el sacrifici i el sofriment dels seus militants, ni tampoc la ignomínia dels «iniciativos», hippies ecofriendly de saló que, a canvi d’una bona nòmina, el feren desaparèixer.

Segons un estudi publicat l’any 2021 per la "Sociedad Española de Cardiología i la Fundación Española del Corazón", cada any moren prop de 3.000 persones a l’Estat espanyol com a conseqüència de l’exposició al fum del tabac com a fumadores passives.

Han passat setze anys. Era el 2009. La selecció nacional de Catalunya jugava davant un Camp Nou ple; Johan Cruyff s’asseia a la banqueta catalana; i el rival era l’Argentina, tricampiona del món, dirigida en aquells moments per Diego Armando Maradona. El poble de Catalunya havia reunit l'any 1999 un total de 520.000 signatures reclamant la creació de les seleccions esportives catalanes per competir a l`àmbit internacional i havia aconseguit que el Parlament aprovàs la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions esportives catalanes. Mentrestant, el Govern de José María Aznar recorria la norma davant el Tribunal Constitucional. I futbolistes com Oleguer Presas, a Catalunya; Nacho Fernández, a Galícia; o Inaxio Kortabarria, a Euskal Herria, eren considerats per molts autèntics referents nacionals per haver renunciat o expressat la seva negativa a representar la selecció espanyola per motius de convicció política. Hem passat de tot això a la situació actual, que no crec q...

Noam Chomsky sol citar una frase que se li atribueix sovint: «El feixisme és l’últim recurs de les classes dirigents quan ja no poden mantenir els seus privilegis per altres mitjans». El nazisme alemany dels anys trenta difícilment hauria pogut arribar al poder sense el suport d’una part de les grans famílies industrials i financeres del moment, així com d’algunes empreses internacionals, entre elles Ford. La historiografia ha documentat el suport prestat al partit nazi per bona part dels industrials i grans empreses alemanyes del moment com la família Quandt (avui principal accionista de BMW), Siemens, Allianz, Deutsche Bank, Dresdner Bank, Krupp (actualment integrada a ThyssenKrupp), IG Farben —de la qual formaven part BASF i Bayer—, Ford i, posteriorment, Hugo Boss, entre d’altres. Què cercaven? Principalment, preservar els seus interessos econòmics i els seus privilegis de classe. Per a molts d’aquests grans industrials, el principal enemic era el moviment obrer organitzat, espec...

Ens ha tocat viure en un país que sembla que només sap idolatrar tenistes, hotelers i qualque cantant o motorista. Idò bé, en qualsevol societat mínimament civilitzada, Toni Celià hauria de ser el gran referent de superació personal i de servei als altres. La seva trajectòria hauria de ser presentada pels mitjans de comunicació i pels mateixos centres educatius com un exemple per a tots els joves. Format a l’IES de sa Pobla —un centre públic amb una elevada taxa d’alumnat d’origen immigrant— i graduat i doctorat a la també pública UIB, s’ha convertit en un dels millors científics del món. I, tanmateix, no he vist encara cap reconeixement institucional a la seva extraordinària trajectòria. No l’he vist distingit a la seva terra amb cap medalla ni cap nomenament honorífic. Tampoc no l’he vist rebut oficialment al Consolat de Mar. Ni he vist que s’hagi impulsat a les Illes Balears cap centre d’investigació específic que permeti col·laborar amb ell, encara que només sigui de manera emb...

Celebració de l'afició argentina resident a Palma a la Font de les Tortugues després de la victòria contra Anglaterra al Mundial de futbol. I cap d’ells ha arribat en pastera. El gruix més important de la immigració a les Illes Balears és llatinoamericana, i ha arribat amb un visat turista via Son Sant Joan. I bé que calla l’extrema dreta sobre dita immigració llatina, atacant en exclusiva a la immigració africana. Serà perquè els llatinoamericans són, per ells, “culturalmente afines”, tal i com diu Feijoo… El vídeo és de Guillermo Esteban, periodista de tribunals de Ultima Hora Mallorca.  

La Dra. Sònia Vives, del Departament de Geografia de la UIB i especialista en geografia urbana, ja va escriure fa més de deu anys que la lluita de classes a la Mallorca del segle XXI no giraria entorn dels mitjans de producció, sinó de l’accés —o de la impossibilitat d’accedir— a la propietat immobiliària. I aquest dia ja ha arribat. Era només qüestió de temps que passàs una cosa així 👇 . Per desgràcia, tot just acaba de començar.

Enguany, novament, la propietat de l’Atlètic Balears ha anunciat que retolarà la roba esportiva d’aquesta temporada i el marxandatge del club amb l’any 1942 com a data de fundació. Per què ho fan, quan la data real de fundació de l’ATB és el 1920? Sembla clar que la principal motivació d’aquest revisionisme històric és, sens dubte, intentar amagar els orígens obrers i esquerrans de l’entitat. L’any 2023, poc abans de morir, la companya Joana Maria Escartín, doctora en Història Econòmica i professora titular de la UIB en aquesta matèria, va publicar aquest article al diari Ultima Hora Mallorca 👇. Un article que, tristament, poc temps després esdevindria el seu epitafi balearico. El rellegesc de tant en tant. No hi tenc res més a afegir, perquè és brillant, emotiu i sintètic; i explica amb la seva història familiar tot el que som i tot el que hem estat els balearicos. Per ella, per la memòria de tots els qui ja no hi són i per la de tots els qui encara han de venir, continuaré lluitant...

Que la ignomínia passada, present i futura de Felipe González no ens faci oblidar mai el paper de Santiago Carrillo com a gran traïdor al republicanisme i a la classe treballadora.

Donald Trump mostrant-se orgullós d’haver telefonat a Gianni Infantino, president de la FIFA, perquè retiràs la targeta vermella al davanter nord-americà Folarin Balogun. I, encara més, presumint d’haver-ho aconseguit… tot i no saber ni tan sols què significava una targeta vermella al «soccer». " ...parlen de la targeta vermella com si estigués bé. Ningú en parla—la decisió de l'àrbitre de treure targeta vermella... Jo no sabia què coi era una targeta vermella. Quan me'n vaig assabentar, vaig dir 'Això ha de ser una broma'. Aquest tipus només aixeca les mans, d'acord, el teu millor jugador no jugarà la setmana que ve o el pròxim partit. Vaig dir, 'Carai, això és molt de poder. És terrible'. Per cert, hem de tenir els nostres millors jugadors, i ells han de tenir els seus, i si guanyem o perdem, és just. De lo contrari, posem que els perdéssim i perdéssim el partit, seria una cosa terrible. Així que crec que van prendre una decisió realment brillant. Cre...

Messi haurà estat, probablement, el millor jugador del món. Però mai no arribarà a la categoria de mite entre les classes populars que, malgrat els seus múltiples defectes, sempre tindrà Maradona. Ara que Donald Trump elimina sancions a jugadors nord-americans amb una simple telefonada, convé recordar que Messi passarà a la història per haver-se agenollat davant Trump en plena guerra d'Iran, mentre que Maradona ho farà, entre altres coses, per haver denunciat la corrupció endèmica de la FIFA. Després d’aquelles denúncies, Manu Chao li va dedicar aquesta meravellosa cançó:

Bona part de l'èxit de José Luis Rodríguez Zapatero com a president es deu a una persona desconeguda per a la majoria de la població: el publicista Juan Campmany Ibáñez (1948-2022). Va ser l'autor d'una de les millors campanyes publicitàries de la història política espanyola: la coneguda com «L'efecte ZP» .  Sempre he pensat que aquella campanya estava molt inspirada en la de John F. Kennedy a les eleccions presidencials nord-americanes de 1960. D'aquella època també és un dels millors anuncis que he vist mai en defensa de l'educació pública i en contra del classisme. És aquest 👇. La selectivitat és un bon moment per recordar-lo. Visca l'educació pública i la igualtat d'oportunitats!  

Les 54 millors notes de la selectivitat 2026 a les Illes Balears s'han repartit de la següent forma: - 30 per alumnes d'IES públics. - 14 per alumnes de la privada concertada. - 10 per alumnes de la privada. Ells tenen el marketing i el talonari, nosaltres, tot i la manca de recursos, els millors professionals educatius. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Teresa Comellas ha obtingut la nota més alta de la selectivitat a les Illes Balears. En rebre el reconeixement oficial, va agrair haver rebut una educació pública i en la llengua pròpia d'aquest país (art. 4 de l'EAIB). Les xarxes s'han omplert tot d'una de missatges de supremacistes espanyols, ignorants i catalanòfobs, que atacaven l'alumna (menor d'edat) i se'n burlaven. Es veu que cent anys després, continuen fent seva la màxima del seu admirat Millán Astray: «¡Viva la muerte y muera la inteligencia!».

Aquestes notícies 👇 engresquen a seguir en la lluita enmig de les campanyes de propaganda continuada de l'ensenyament privat (i internacional) Visca l'educació pública, laica, gratuïta, democràtica i en català!

La segregació de la població indígena en l’esport ha estat un dels trets característics de molts processos colonials. Els britànics impediren durant dècades que la població autòctona practicàs el cricket en igualtat de condicions als territoris que colonitzaren i, quan finalment ho permeteren, sovint els impediren formar part dels clubs reservats als colons. El Calcutta Cricket Club, creat exclusivament per als colonitzadors britànics a l’Índia, n’és un cas paradigmàtic. Pel que fa al futbol, també hi ha hagut clubs que històricament s’han identificat amb les comunitats colonitzadores. A Irlanda del Nord, el Linfield ha estat tradicionalment el club de referència de la comunitat protestant unionista, descendent dels colons britànics de l’Ulster, i durant dècades mantingué una política de fet que excloïa els jugadors catòlics. La rivalitat amb el Belfast Celtic, identificat amb la comunitat nacionalista irlandesa, fou intensa tant en l’àmbit esportiu com en el polític. Després dels gre...