Toni Bennàssar

Avui, el Diario de Mallorca ha publicat la notícia de la possible execució de dos activistes segrestats per Israel. En qüestió de minuts, la versió digital s’ha convertit en un abocador d’odi: comentaris feixistes celebrant i desitjant la mort dels activistes. I no s’amaguen. Ho fan a cara descoberta, amb noms i llinatges, amb una impunitat obscena. Fins quan haurem de suportar aquesta barbàrie? Fins quan es tolerarà que l’odi i la deshumanització s’escudin darrere una suposada “llibertat d’expressió”? Això no és llibertat: és degradació democràtica. I el silenci davant això també ens fa responsables.  

Ahir, al Parlament de Catalunya, un diputat de VOX*, d'aspecte cayetano i vestit sense mitjons, va amenaçar una diputada d'Esquerra Republicana **. Li va etzibar que no tingués por per la seva religió musulmana, perquè no la deportarien de Catalunya, «de moment». Això no és una anècdota: és l’expressió descarnada del classisme, el supremacisme, el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia de l’extrema dreta. Un discurs que assenyala, intimida i normalitza l’odi des de les institucions. Per tot això, no s’ha d’oblidar mai l'amenaça que és l'extrema dreta per la democràcia i la convivència. Mai. *Alberto Tarradas. **Najat Driouech. Via @elnacionalcat  

Tal dia com avui de 1979, fa avui 47 anys, el jove Andrés García Fernández, de 18 anys, estudiant de tercer de BUP i militant de les Joventuts Comunistes de El Retiro sortia del cinema. Aquell 29 d’abril de 1979 Andrés sortia de veure la pel·lícula era "Siete días de Enero" (sobre la matança d’Atocha contra els advocats laboralistes de CCOO i el PCE). Sarcàstic és el destí en ocasions. Els joves amics van passar prop d’un grup de joves de la seva edat, però molt diferents a ells: la colla de joves neonazis portava simbologia d'extrema dreta, i, quan es toparen, estaven increpant a una persona sense llar. Andrés i els seus companys van desviar la mirada i van seguir el seu camí. Quan es van adonar que els seguien, van accelerar el pas i van acabar corrent. En reagrupar-se, van trobar a faltar Andrés. Un punyal li havia travessat el cor dues vegades. José Luis Martínez Merino, l’autor de l’assassinat, pertanyia al Frente Nacional de la Juventud, escissió de Fuerza Nueva. Am...

Antoni Janer Torrens recupera avui al Diari ARA Balears la història de la Petita Rússia (Esporles). Les històries de l’esquerra esporlerina les he escoltades des d’infant de boca dels meus padrins establimenters (aleshores, Establiments era un ajuntament independent i, prèviament, havia estat un llogaret esporlerí). Entre altres coses, em varen contar moltes vegades com els falangistes condemnaren tot el poble d’Esporles a una setmana sense pa com a càstig per la resistència armada numantina protagonitzada pels esporlerins contra el cop d’Estat feixista. Ara, en un reportatge excepcional, Janer Torrens transcriu en part la història de la repressió sanguinària que tingué lloc a Esporles contra les esquerres. Una de les històries més colpidores és l’assassinat de Tomàs Seguí, “Ramellí”, el primer batle republicà i socialista d’Esporles. Seguí fou crucificat en una creu en aspes com sant Andreu i llançat després dins un pou de Porreres. I el més sinistre de tot és que la llista dels assas...

"Vinieron. Ellos tenían la Biblia y nosotros teníamos la tierra. Y nos dijeron: 'Cierren los ojos y recen'. Y cuando abrimos los ojos, ellos tenían la tierra y nosotros teníamos la Biblia". Eduardo Galeano  

Aquest cap de setmana es compleix un any sense Pere Sampol. D’ell en guard dos records, especialment estimats: 1⃣ El primer fou la matinada del 28 de maig de 2007: en Pere em va fer una abraçada inacabable al restaurant El Pequeño Mundo, el lloc on fèiem el seguiment de les eleccions autonòmiques i locals d’aquell any. L’abraçada va venir després que es fes públic que, contra tot pronòstic i en el darrer moment, el Bloc per Mallorca obteníem el quart diputat (Fina Santiago) i que el corrupte Jaume Matas perdia la majoria absoluta i el govern. 2⃣ El segon record tingué lloc l’any 2012, en un acte de l’OCB en què coincidírem tots dos. Justament aquell mateix dia s’havia publicat la notícia que Froilán, el net del rei, s’havia disparat accidentalment al peu. En Pere, amb el seu humor negre característic, va dir: «Els Borbons van perdent facultats generació rere generació. El seu padrí va tenir millor punteria i, en un accident, va matar un possible hereu». Així era en Pere. Descansi en pa...

  “Les Illes Balears han estat, durant molts d’anys, una reserva lingüística.” El Dr. Joan Veny i Clar, una eminència i un referent del nostre temps i de la nostra terra

Que un diputat de VOX interrompi una sessió parlamentària del Congrés, s’encari amb el president en funcions com si fos en una barra de discoteca i acabi expulsat de la sala no em preocupa. És el modus operandi de l’extrema dreta arreu d’Europa. El que em preocupa, com a demòcrata i com a jurista, és que aquest diputat (José María Sánchez) és magistrat en excedència del TSJCV i que, el dia que deixi la política institucional, es posarà la toga i començarà a dictar sentències. I també em preocupen les resolucions que hagi pogut dictar com a magistrat fins al dia que va decidir presentar-se a les eleccions per les llistes de VOX. Tenim un problema institucional molt greu, molt greu…

La II República fou la República de les escoles i de les lletres. Fou la República de la “Institución Libre de Enseñanza” i de “La Barraca”. Fou la República dels més de 50.000 mestres que, represaliats pel franquisme, foren expulsats de la docència acusats de rojos i substituïts, molts d’ells, per clergues amb poca formació i molta docilitat al règim franquista. La II República també fou la de les escoles construïdes per Emili Darder i Cànaves (12 en total) en el breu temps (2 anys i mig) en què fou batle de Palma. Fou la República de la Generació del 27 i, en l’àmbit de la nostra llengua i cultura, la República de Mercè Rodoreda, Pere Calders, Josep Carner, Joan Oliver, Anna Murià, Avel·lí Artís-Gener, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar, Pere Capellà i tants altres que foren represaliats, censurats o es veren obligats a partir cap a l’exili pel seu republicanisme. La II República fou la República de l’alfabetització i de la cultura; amb una manera d’entendre el món que ...

Si Trump considera que el Papa és d’“esquerra radical” per demanar la pau al món, imaginau-vos què pensaria del Bon Jesús si fos capaç de llegir, i sobretot d’entendre, el que diuen els evangelis…

  ⸻ 👉 Podemos ha perdut 4,39 milions de votants des de la seva fundació. Davallada constant, elecció rere elecció. 👉 Podemos, a dia d'avui, no no té cap diputat a les nacionalitats històriques. 👉 A Catalunya, els seus socis —els Comuns— han preferit pactar amb Ciudadanos i després amb el PP abans que permetre un batle sobiranista a Barcelona. 👉 Internament, el tàndem Iglesias-Montero ha practicat purgues de tall estalinista contra qualsevol dissidència: des d’Izquierda Anticapitalista fins a figures com Íñigo Errejón, Rita Maestre o Mónica García. 👉 I els seus cinc diputats elegits dins Sumar el juliol de 2023 varen rompre l’acord en pocs mesos i abandonaren el grup parlamentari confederal, emportant-se les actes i convertint-se en trànsfugues fins avui. ⚠️ No, Gabriel, no… quan parlàvem d’unitat popular, no era això. ⸻