Toni Bennàssar

Les generals de l'any passat foren una primera ganivetada pel BLOC. Es va voler inventar un pacte contranatura de la dreta regionalista amb el PSM i ERC. Els resultats foren penosos. Ara, amb les europees veim que s'ha volgut pegar una segona ganivetada a tot allò que representa el BLOC. L'exclusió del PSM de les llistes europees d'esquerra nacionalista a l'Estat espanyol crec que és una errada de dimensions històriques. I molt més quan el PSM és membre de ple dret de l'ALE (Aliança Lliure Europea). Els hi agradi o no a molts que tenen afany de protagonisme, no es pot entendre la història del País sense el PSM, de la mateixa manera que no es pot entendre la història de la lluita per la democràcia a aquesta terra sense el paper desenvolupat pel Partit Comunista. Uns i altres han lluitat durant dècades per la defensa del territori, de la llengua, de la cultura, i dels drets dels més pobres, i ho han fet rebent sempre pals, amb una militància abnegada i amb la con...

El Partit Popular ha presentat les seves propostes contra la crisi. Es fonamenten en llevar Administració i, en concret, en llevar aquella Administració que més ajuda a qui més ho necessita. La gran proposta del PP illenc és, en temps de crisi econòmica i social, eliminar la Conselleria d'Afers Socials i unificar la Conselleria d'Interior amb la de Treball. S'eliminaria, d'aquesta forma, la part del Govern que es dedica a ajudar als que més pateixen la crisi econòmica (Afers Socials), a l'hora que es desdibuixaria la identitat pròpia de la Conselleria dedicada a ajudar a cercar feina a qui no en té, a més de vetllar per la seguretat i la higiene al treball. La proposta de reestructuració del Govern s'acompanya de la eliminació de la Conselleria d'Habitatge, ja que, com es ben sabut (perdoneu el meu cinisme), a n'aquest País no hi ha problemes de manca d'accés a la vivenda. Crec que el tarannà dretà de la proposta és ben obvi, i, esperem, que mai es...

Avui es 14 d'abril. Fa anys es va procalamar la II República espanyola. És una data per recordar. A dia d'avui, els republicans hem d'adaptar de forma pragmàtica el debat i la reivindicació política si volem superar la propaganda continuada dels mitjans de comunicació en favor de la monarquia. República és democràcia, i democràcia és llibertat. La màxima de que tots els càrrecs s'han d'elegir democràticament i què cada homo és igual que l'altre i que cadascú té, amb el seu vot, el mateix poder que l'altre, són les bases del pensament republicà, un pensament que compartesc. Sobre aquesta base s'ha de contruir el model social, que segons la meva particular visió de la filosofia política s'ha de fer sobre el principi de què a cadascú se l'ha d'exigir segons les seves possibilitats i se li ha de donar segons les seves necessitats. A n'això se'n diu socialisme des de el segle XIX. A més, i des de la perspectiva nacional, la igualtat entre ...

Els blogs esdevenen en quaderns de bitàcoles que permeten reviure les experiències passades. Sempre em recordaré del Dimecres Sant de fa dos anys. Aquell dia, en un consell de departament extraordinari, s'acordava que no em renovassin el contracte laboral de professor de la UIB i que se me fotés defora de la Facultat de Dret. La causa? haver demanat justícia i clamat, per via judicial, contra el caciquisme i el nepotisme de determinats individus. La no renovació del contracte era el resultat d'un llarg procés d'aïllament que crec que es podia qualificar, vist en perspectiva, de mobbing. Un procés dut a terme per individus que després es passegen per Palma amb traje car i donant lliçons de progressisme. Aquell mateix dia, no obstant, tenia l'alegria de què es presentessin les llistes del BLOC per Mallorca, anant jo a elles per primera vegada. Ho contava així en una entrada de l'any 2007. Vist amb perspectiva, en els dos darrers anys he millorat moltíssim en tots ...

Avui, al D iari de Balears , apareix una interessant entrevista a la líder del PP illenc, Rosa Estaràs. Amb una frase ha explicat a la perfecció la necessitat d'aconseguir que el coneixement del català vengui equiparat, a l'Estatut d'Autonomia, al castellà. La frase per a la història, en una clara mostra de diglòssia, ha estat pronunciada bilingüe (la mitat en castellà, la mitat en català, tal i com "toca" segons la seva particular visió de la sociolingüística). Aquesta frase, no obstant, esper que contribueixi paradoxalment a la normalització lingüística del País, ja què durà a molts a entendre el perquè de la ferme oposició PP, secundada amb la anuència tàcita del PSOE, durant la tramitació de l'Estatut d'autonomia a l'equiparació del nivell d'exigència de llengües. Quan es parla de drets i deures, no són cabòries de juristes, sinó que les lletres estatutàries es redueixen a coses tan clares com aquestes. Ja ho sabeu tots i en resum de la tesi e...

Tal dia com avui va acabar, en concret dia 1 d'abril de 1939, la Guerra Civil espanyola. Els feixistes havien enderrocat el règim democràtic de la República i s'imposava un nou sistema polític que sotmetria en el terror durant quaranta anys a tot aquell que gosés parlar de democràcia i llibertat. A més, s'iniciava una etapa d'intent d'extermini de les llengües no castellanes de l'Estat. El català fou prohibit, exclòs de qualsevol ús oficial, i proscrit de les escoles. Fruit d'aquestes actuacions ens trobam amb amplies capes de la població que no saben ni llegir ni parlar en català. La tasca de la normalització lingüística iniciada a partir de l'any 1983 ha estat molt lenta i ineficaç en molts d'àmbits. Curiosament, avui, dia 1 d'abril de 2009, surten al carrer determinats sindicats de professionals de la medicina i el Partit Popular reclamant que no s'exigeixi conèixer el català als metges i infermer que fan feina a les Illes Balears. Molt pr...

Avui el Consell de Govern ha aprovat l'exigència d'un nivell mínim, mínim (el "B") de català a tots els funcionaris de l'àmbit sanitari. És inclús un nivell inferior a l'exigit pel primer pacte de progrés a tots els funcionaris de grau mitjà i superior de la Comunitat Autònoma. La dreta, com quasi sempre, s'ha posat les mans al cap davant una mesura igualitària envers la nostra llengua. És un dret bàsic de tot pacient el fet de ser atès amb la seva llengua, i més si aquesta és la pròpia i oficial del País. A l'espanyolisme no li sembla bé aquesta mesura, i diu que no hi haurà cap metge que vulgui fer feina a les Balears, i que el veritablement important és que el professional sàpiga de medicina, no la llengua que parli. Estaria bé que s'apliqués aquesta mateixa tesi al conjunt de l'Estat i que es permetés que a Madrid i Badajoz hi hagués metges i infermeres contractats de nacionalitat estrangera que no sapiguessin dir ni una paraula de castel...

Article aparegut al Diario de Mallorca el dimarts 10 de març de 2009, pàgina 28: Des de la darrera campanya electoral a les eleccions generals, s´ha posat en entredit el funcionament del sistema penal juvenil, i s´ha arribat a defensar la rebaixa de l´edat penal a dotze anys. En qüestions que afecten aspectes tan delicats per a una societat com és el dret penal i, en especial, si fa referència als menors d´edat, la prudència hauria de ser la tònica per part dels responsables polítics. Malauradament, en els darrers temps la cosa no ha anat així. El model de sistema penal actual, democràtic i de dret, ha estat un dels grans avenços del món occidental. La superació de la llei del talió, de la venjança entre particulars, dels linxaments populars contra presumptes culpables o innocents que tenien la mala sort de passar per allà, ha estat el que ha permès construir un model de democràcia parlamentària representativa fonamentada en el respecte a la llei i al sistema administratiu de justícia...

Eleccions a dues "comunitats històriques", Galícia i Euskadi. Els dos grans partits espanyols estan contents. Sembla que han pogut eliminar el darrer govern autonòmic que rompia el panorama bipartidista de la política espanyola. Tot fa preveure que hi haurà un gran pacte entre PSOE i PP a Euskadi, tal i com ve funcionant a Navarra. No sé si la gent demanarà explicacions a pactes de governabilitat que agrupen amb interessos "nacionals" espanyols, als dos grans partits per treure de les institucions al nacionalisme democràtic "perifèric". Això fa, sens dubte, que reviscoli la idea de què entre uns i els altres (PP i PSOE) no hi ha gaire variacions de model polític i que, a l'hora de la veritat, poden governar junts (ho demostren a Navarra i ho faran a Euskadi) sense gaires inconvenients. La derrota basca es cupa de molts de factors, i l'impacte del procés d'il·legalització de la llei de partits ha estat determinant, sens dubte. Però ho ha estat ...

Tal dia com avui, de fa 54 anys, va néixer Steve Jobs. Per aquells que no siguin freaks de la tecnologia el nom no els dirà gaire. És el fundador d'Apple Computers. Sí, la marca que va fabricar uns ordinadors fàcils d'usar anomenats macinstosh i que ara està molt de moda per dos gadgets tecnològics: l'ipod i l'iphone. Steve no va tenir mai una vida fàcil, la seva mare, una fadrina universitària, el va donar en adopció només néixer. La seva primera família adoptiva no el va voler. La segona, una família de classe obrera, el va criar amb els pocs recursos que tenia i amb molt d'esforços el va dur a les portes de la Universidad. Va durar, amb les dificultats econòmiques que passava la seva família, poc a la institució universitària. Va ser una sort per ell, ja que en un garatge de California va fabricar, amb un amic (Stephen Wozniak) el primer ordinador Apple. Als pocs anys ambdos eren milionaris. El nom de macintosh ho va posar en record de les pomes que més li agrada...

Aquesta setmana he tengut l'oportunitat de participar en el viatge oficial del Govern de les Illes a Brusel·les. Ha estat una experiència positiva ja que, per la meva part, he tengut l'oportunitat d'entrar en contacte amb responsables de polítiques europees en matèria de discapacitats així com amb la coordinadora de l'any europeu contra l'exclusió social. La impressió general que m'han donat les institucions europees ha estat burocràtica i estatalista. Sembla que és molt difícil construir l'Europa de les nacions que superi l'Europa decimonònica dels Estats. A més, és necessari fer un replantejament global de com volem que sigui la Unió. Jo ho tenc clar: una Unió dels pobles lliures (no dels Estats), que fugi de la burocràcia i es faci propera als ciutadans, fonamentada en la defensa dels drets dels treballadors per damunt dels interessos del capital, que camini cap a un esperit federalista, i que esdevingui en un protagonista potent en l'escenari int...

Llegesc al diari Ultima Hora que 25.000 immigrants votaran a les properes eleccions municipals a les Illes Balears. La notícia és esperançadora ja que suposa un avanç en els drets de ciutadans que conviuen entre noltros. L'alegria inicial esdevé en agredolça quan veig que els representants d'algunes associacions d'immigrants posen com a primera exigència als polític que es "flexibilitzi" l'ús del català. Aquesta "flexibilització", si un profunditza en les declaracions, es concreta en què no es demanin coneixements de català als immigrants que vulguin ser funcionaris de la Comunitat Autònoma, dels Consells o dels Ajuntaments del País. Aquesta demanda, a més d'il·legal, és poc comprensible. Tot funcionari d'un País ha de conèixer la llengua dels seus ciutadans. No crec que les associacions d'immigrants a Gran Bretanya reclamin mai al govern del Regne Unit que se'ls eximeixi de conèixer l'anglès per fer feina a l'administració ...

Gol de l'ascens de l'Atlètic Balears -

Article publicat al diari Ultima Hora de dia 6 de febrer de 2009, pàgina 29. Dades personals dels menors al web 2.0 Antoni Bennàssar Moyà El 6 de febrer és el Dia Internacional per una Internet Segura, promogut pel projecte Safer Internet de la Comissió Europea. Es converteix, per tot plegat, en una efemèride molt significativa per analitzar el fenomen de la Internet i les seves repercussions sobre els menors d’edat. La xarxa ha evolucionat de manera revolucionària durant els darrers temps. Així, convé recordar que, en poc menys d’una dècada, Internet ha passat de ser un instrument destinat a grans centres universitaris i a usos militars a ser un eina útil que trobam a la majoria de llars. Com qualsevol canvi tecnològic i social, Internet ha reportat grans avantatges però, consegüentment, alguns perills. Internet ha permès una nova forma de comunicació. Aquesta manera de relacionar-se es caracteritza per la superació del concepte de frontera física. És molt fàcil que persones d’origen ...

Els banquers es reuneixen amb Zapatero. La crisi financera ha sortida en bona mesura dels bancs. Han deixat més doblers dels que eren necessaris i coherents i ara en paguen les conseqüències. No obstant, ara sembla que les castanyes del foc les hem de treure entre tots amb els nostres imposts. Curiós el capitalisme, sistema que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues. Seria bo que es replanteges el sistema i que es demanés el ciutadà mitjà com així allò que paga, en època de crisi, se'n va reviscolar als que més tenen.

Llegesc amb tristesa als diaris locals que s'ha detengut a una dona a Ca'n Picafort per haver comès un presumpte avortament il·legal que ha acabat amb la vida d'un fetus de cinc mesos. Al marge dels detalls macabres i escabrosos, que tant agraden als mitjans de comunicació, hi ha una realitat molt trista al darrera de tot plegat. La qüestió de l'avortament afecta a la intimat ètica i moral de cadascú, i és molt mal de fer expresar grans plantejaments maximalistes que siguin fàcilment extrapolables a una determinada ideologia o segment de la població. Dir, en tot cas i des de una reflexió estrictament jurídica, que tenim una legislació extremadament hipòcrita en aquest assumpte. Cínicament, si aquesta mateixa dona (pobre, immigrant i sense papers) hagués tingut doblers suficients per anar-se'n a una clínica privada de Barcelona i pagar la "tarifa" estipulada, no li hagués discutit mai ningú res, ho hauria fet tot "legal". Aquesta és la hipocresi...